La Farga d´Aram de Banyoles, rehabilitació esperada

BANYOLES | ROSER REYNER La Farga d'Aram de Banyoles, juntament amb la de Ripoll, és una de les úniques fàbriques de les seves característiques que hi havia a Catalunya. El seu estat és ara molt deteriorat, després de quedar en desús a mitjan segle XX i de molts intents de restaurar-la que han fallat, bàsicament, per manca de pressupost. Al setembre s'espera que s'adjudiquin unes obres que definitivament l'haurien de recuperar.

La història recent de l'antiga Farga d'Aram de Banyoles es podria qualificar de la història del voler i no poder. Edificada al segle XVII i una de les úniques factories de les seves característiques que hi ha a Catalunya, la Farga va quedar en desús a mitjan segle passat i, des que l'any 1983 els propietaris de l'edifici van cedir-la a l'Ajuntament, han estat continus els intents de restaurar-la i convertir-la en museu, que era l'objectiu inicial, i contínues també les dificultats de finançament. El Ministeri de Foment, la Generalitat i patrocinadors privats han estat anunciats com a potencials finançadors del projecte durant tots aquests anys però les actuacions a la Farga no han arribat i l'antiga fàbrica on es fonia l'aram i se li donava forma s'ha anat deteriorant. Sembla, però, que d'aquí a un any el seu aspecte hauria de ser ben diferent, ja que finalment al setembre el conveni signat a finals del 2007 pel consistori banyolí i l'Institut Català del Sòl per rehabilitar la Farga farà un nou pas i s'adjudicarà l'obra, que de moment es limitarà a mantenir l'edifici en condicions. L'ús es decidirà més endavant i segurament no abans del 2012. Això sí, tot apunta que econòmicament no serà sostenible fer un Museu de la Farga, sinó que més aviat l'edifici es pot convertir en una espècie de monument visitable.

Banyoles és terra d'aigües i recs i aprofitant-ho va ser l'Ajuntament mateix que el 1685 va demanar a la Generalitat construir una farga, que funcionava amb la força de l'aigua, en règim de monopoli. Dues dècades després, la factoria es venia mitjançant subhasta pública, i els hereus de qui la va comprar són l'actual família Escatllar de Girona. Amb el temps, al costat de la Farga s'hi va fer un molí paperer.
El 1977, més de vint anys després que la Farga quedés en desús per la mort del fargaire que hi treballava i també després que fos llogada com una espècie de granja per a conills i aviram, el consistori banyolí va mostrar el seu interès a adquirir-ne les antigues eines i els Escatllar van accedir-hi a canvi que s'exposessin al Museu Arqueològic, cosa que ara no és així tot i que es conserven a les seves dependències. I el 1983, la família signava un altre acord amb el consistori pel qual també li cedia els terrenys i la fàbrica a canvi d'una permuta. Des d'aleshores l'edifici torna a ser municipal i la intenció és restaurar-lo i mostrar l'activitat que s'hi duia a terme, però a banda d'unes obres de restauració el 1995 que van quedar encallades, poca cosa més s'hi ha fet.

Els Escatllar, intrigats
Alguns dels actuals membres de la família Escatllar es pregunten ara què passarà amb aquest edifici, tenint en compte que a finals del 2007 l'Ajuntament va acordar amb l'Incasòl rehabilitar-lo i que a principis d'aquest any es va aprovar un projecte que fins ara no s'ha executat.
I és que l'aspecte que presenta avui l'edifici de la Farga és a anys llum del que tenia a mitjans del segle passat. S'hi acumulen la vegetació que creix entre les pedres i també la brutícia en alguns punts, tot i que encara es conserven entre tot plegat alguns elements que la conformaven, com les rodes hidràuliques.

Adjudicació, al setembre
La resposta convida a l'optimisme contingut. Fonts de l'Incasòl, que l'octubre del 2007 va signar un conveni amb el consistori per finançar una primera fase de rehabilitació mitjançant l'1% cultural, han explicat que l'actual previsió és adjudicar les obres al mes de setembre. També han indicat que les actuacions que es faran a la Farga d'Aram consistiran a "desenrunar la planta baixa, formar el forjat del primer pis, reforçar els pilars centrals i el forjat del segon pis amb bigues de formigó, substituir les cobertes i conservar la façana". En total, costaran 240.000 euros, finançats meitat i meitat per l'Incasòl i l'Ajuntament, que el 2008 ja hi va reservar una partida pressupostària que ha desplaçat els comptes del 2009 i que probablement acabarà col·locant als del 2010. S'espera que les obres no durin més de mig any.
Des del consistori, la regidora de Cultura, Núria Carreras (PSC), ha indicat que aquesta és l'única actuació que es preveu a la Farga fins a finals de mandat, i ha afegit que considera complicat que es converteixi en museu "pel cost que suposaria mantenir-lo". En aquest sentit, l'autor del projecte arquitectònic de rehabilitació, Jeroni Moner, ha detallat que el més probable és que en un futur tant l'edifici de la Farga d'Aram, com el del Tint, com d'altres de la comarca es converteixin en "antenes" del Museu Arqueològic (també en ple procés de rehabilitació), de manera que siguin "monuments visitables", on amb un "mínim manteniment" s'hi puguin organitzar visites.