El 2007 es va descobrir als magatzems lapidaris del monestir de Sant Pere de Rodes una peça de marbre que s'ha identificat com un fragment de la làpida funerària de Tassi, un noble fundador de l'abadia de Sant Pere de Rodes, i el fill del qual va ser el primer abat. La peça hauria estat descoberta durant unes excavacions dels anys 60 i durant 40 anys ha estat emmagatzemada sense tenir coneixement de la seva importància. És el tercer fragment que es troba, el primer es va perdre i el segon també van tardar 20 anys a identificar-lo. Sònia Masmartí, en un article publicat als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, constata que això permet concloure que "no n'hi ha prou amb intervencions puntuals que extreuen dades de la història del monestir, cal també promoure estudis i investigacions".

Per Masmartí, les investigacions permetrien ajudar a desxifrar "l'extens jeroglífic que suposa encara avui en dia el passat d'un dels monuments més emblemàtics del nostre país, un dels més excavats i restaurats, però la història i la importància real del qual continua pendent de ser identificada".

De fet, fins a finals del segle IX no apareixen els primers documents de l'existència del recinte monàstic i la història anterior no està gens clara. Als escrits del segle IX es parla d'una petita cel·la que els comtes d'Empúries-Rosselló i diverses famílies de nobles de l'època haurien acollit sota la seva protecció.

Entre aquestes famílies hi hauria el noble Tassi, que va aconseguir diversos preceptes dels reis francs que van permetre convertir l'abadia en dependència directament de Roma i va haver-hi el primer abat, el seu fill, Hildesind. Més tard s'hauria construït l'espectacular monestir que es coneix avui en dia i durant sis segles va tenir una gran influència. Al XVIII va començar el seu declivi, del qual no es va recuperar. La desamortització va acabar de deixar-lo oblidat i es van dispersar per tota la província escultures, relleus i objectes de valor.

Avui molts dels materials guardats, com el fragment de làpida, podrien identificar-se com algunes de les peces de gran valor que guarden la història del monestir.

En l'article, l'estudiosa posa com a exemple de la necessitat d'estudiar, ordenar i investigar, la història dels tres fragments descoberts fins al moment de la làpida funerària de Tassi.

Les tasques de neteja i restauració van permetre que es localitzés una primera peça abans de 1936. No es va identificar, però sí que es va fotografiar. La peça, però, es va perdre. Trenta anys més tard un estudi sobre les transcripcions que es coneixien de la làpida va servir per demostrar que la imatge de la fotografia d'un fragment de làpida perdut, però trobat al monestir, corresponia "a la làpida mortuòria del gran impulsor del monestir".

El segon fragment va ser trobat en unes excavacions dels anys 60, diu Masmartí, però es va guardar durant vint anys als dipòsits del Servei d'Arqueologia de Girona. No va ser fins a la celebració d'un "Col·loqui sobre la problemàtica de Sant Pere de Rodes" que, durant una sessió de diapositives de la ponència de la doctora Aurora Martín, els experts assistents van identificar la peça com un fragment de la làpida de Tassi. El tercer dels fragments ha hagut d'esperar 20 anys més encara per poder ser identificat. Segons Masmartí, "la identificació d'aquest nou fragment, sens dubte contribuirà a aportar nova llum sobre el que va suposar el segle X per a Sant Pere de Rodes".