reflexions per a un director general

 

En les decisions que afecten l'Administració, els alts càrrecs tenen molta responsabilitat i han de vetllar pel rigor i la transparència

MARISA MOLINAS Els funcionaris de carrera, amb títol universitari i preparació especialitzada, amb la tranquil·litat que dóna pertànyer a un cos de funcionaris, són o haurien de ser elements clau al servei del país. Els civil servants, tal com els anomena el món anglosaxó, tenen un paper clau per al bon funcionament de l'Administració. La missió dels alts funcionaris en les democràcies avançades consisteix a proposar i avaluar les intervencions i assegurar la coherència de les accions públiques. D'acord amb aquests principis, el parer d'aquests experts hauria de guiar les polítiques de conselleries, ajuntaments i diputacions, en benefici d'una bona administració. Però, a casa nostra, els polítics, acomodats en l'ús i abús de la primacia del seu càrrec, revesteixen de personalisme totes les actuacions, i consellers, regidors i diputats s'atorguen directament la facultat de decidir el planejament d'infraestructures i de tot allò que es presenti, sense guiatge ni consell. Si hi afegim la tendència de nombrar càrrecs de confiança entre afins i parents, resulta que la gestió administrativa s'anquilosa i els administrats, en lloc de ciutadans de ple dret, esdevenim súbdits de gleva. Aquesta visió pot semblar exagerada, però només cal fixar-se en l'actuació d'algun polític local, que en resulta ben paradigmàtica.
Cal preguntar-se per què a casa nostra l'Administració és orgànicament tan poc professional? Segurament la culpa és compartida entre els diferents estaments. Primerament pels mateixos administrats, perquè acceptem com a conductes normals la deixadesa de funcions i la condescendència envers el poder polític dels funcionaris que haurien de vetllar pel nostre bé comú. En segon lloc pels funcionaris, perquè s'obliden que es deuen al poble i, amb una actitud de servilisme envers el poder polític, renuncien a exercir les funcions de control, auditoria, estudi i consell que els pertoquen. I finalment pels partits polítics, que per tal de mantenir-se al poder obliden els deures democràtics. La falta de contrapès davant l'arbitrarietat dels governants és el què permet que alguns polítics puguin actuar de dictadors a l'hora de prendre decisions.
És un fet remarcable que, a diferència dels països del nord, aquí no hi ha a penes rebuig vers les actituds servils i els abusos de poder o la corrupció. S'admet com un comportament "normal" que un funcionari de carrera que a més té un molt bon sou, per tal d'assegurar-se certs privilegis, es plegui, sabent-ho, a decisions que perjudiquen els ciutadans. Falta consciència del fet que si un director general no és capaç de defensar un projecte davant d'un abús de la seva pròpia secció administrativa, o si no vetlla perquè tots els processos es portin a terme amb total transparència, és un mal director general per molt que gaudeixi de la confiança del seu superior polític. La qüestió és particularment punyent quan les decisions afecten gran nombre de persones o els valors del territori. Per exemple, com s'ha d'interpretar que un director general (de carreteres) en privat defensi un traçat d'una autovia amb arguments tècnics però que en públic sostingui justament el contrari sense arguments? O que aquest director general avali amb la seva signatura informes que ignoren dictàmens d'altres tècnics quan són contraris a la proposta, que presenti projectes que incompleixen la mateixa normativa, o que els sotmeti a informació pública en moments poc adients per als administrats, per exemple, el 30 de juliol?
En tot això ens hi juguem massa. Ens hi juguem la qualitat de vida i el patrimoni, no d'unes quantes selectes, sinó de moltes famílies anònimes, de pobles sencers; ens hi juguem el patrimoni natural i històric, el nostre i el dels nostres fills. Podem i hem d'exigir el màxim rigor i la màxima transparència en totes les actuacions de l'Administració a qualsevol àmbit. Desgraciadament tenim exemples repetits i molt propers que no sempre les coses es fan com caldria i comença a ser hora que entre tots demanem responsabilitat en l'exercici de la seva feina als alts càrrecs tècnics de l'Administració.

  HEMEROTECA
El trànsit
AmpliarAmpliar informació
El trànsit a la ciutat
AmpliarAmpliar informació

 
GUIA DE ROSES
 
Tota la actualitat rosinca i de l'Alt Empordà en un sol portal.
Notícies - Agenda - Cinema - Empreses

Canal de sorteigs

sorteigs de la loteria i la travessa

Loteries i apostes

Consulta els resultats dels principals sorteigs de la loteria i la travessa.

Font:

 

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya