Cap a 3.000 menors d'edat van viure, durant el 2008, en un entorn de violència domèstica a les comarques de Girona. I per tant van ser víctimes, directes o indirectes, d'un conflicte que, segons un estudi realitzat per la Fundació IReS -Institut de Reinserció Social, una de les entitats que treballa mà a mà a Girona amb els Mossos d'Esquadra en casos de maltractament en l'àmbit de la llar- els marcarà per a tota la vida si no reben la corresponent assistència psicològica necessària per superar-ho. Les dades recollides per la Fundació apunten, però, que tan sols un 3% d'aquests menors van ser assistits per psicòlegs arran d'aquesta experiència.

La Fundació va presentar ahir dades de la incidència d'aquest fenomen a tot Catalunya. Tot i que que les xifres són una extrapolació -es multiplica el nombre de dones que presenten una denúncia per violència de gènere pel nombre de fills que tenen de mitjana les dones catalanes: 1,46-, ja que precisament IReS lamenta que no hi hagi un còmput oficial dels nens que viuen a cada llar on es dóna aquest conflicte, la Fundació assegura que són prou fiables com per fer-se una idea dels nens i nenes que viuen sota el mateix sostre que un maltractador: són 2.995 a Girona, 1.750 a Lleida, 22.000 a Barcelona i 3.200 a Tarragona.

Per a la majoria de la societat, reflexiona la Fundació, es tracta d'una situació "invisible" perquè es considera que els infants són víctimes col·laterals. Però la realitat, apunta IReS, és que necessiten atenció especialitzada per evitar, entre altres conseqüències, que repeteixin quan siguin adults els models de conducta violenta que han conegut. "S'ha d'acabar la falsa creença que els problemes dels infants se solucionen quan s'atenen les dones víctimes de violència masclista. Això no és així, necessiten un tractament diferent, com tampoc és veritat que afecti les famílies amb pocs recursos i d'immigrants", diu la directora de la Fundació IReS, Montserrat Tohà.

Símptomes preocupants

De tots els nens que es poden considerar víctimes de la violència de gènere, l'IReS n'atén anualment uns 400, durant el qual es tracta els infants -d'entre 4 i 18 anys- com a víctimes per si mateixes per les greus conseqüències que la violència pot tenir en el seu desenvolupament. A vegades els símptomes poden semblar poc preocupants- per exemple, un rendiment escolar brillant- però poden emmascarar un problema d'aïllament i por a les relacions. A més, cal evitar que esdevinguin futurs maltractadors.