Les masies de l´Alta Garrotxa també tenen construccions de defensa

MONTAGUT I OIX XAVIER VALERI
Ubicar defenses en cases pensades per a usos diferents al militars era una cosa normal en els segles anteriors al XX. Així, les grans cases pairals presenten garites, que solen estar ubicades al xamfrà dels edificis i que s'utilitzaven per vigilar i defensar-se. A la part de baix també s'hi troben fusellers i, fins i tot, en algunes cases ?antigues hi ha alçades torres de defensa. Tots els edificis amb defenses són estratègics i pertanyen a famílies acabalades: les cases petites on en els censos antics hi figura una família, porcs, gallines i conills on no es podia posar defenses.
Els arxius parroquials conserven nombrosos testimonis de la causa per la qual es feien les defenses. Quan els propietaris d'una masia sabien d'actes de bandidatge a la rodalia llogaven persones per incrementar el personal, treien totes les armes disponibles i barraven les portes i les finestres. També amagaven el que buscaven els bandits, com és el cas de joies, monedes o peces de valor. De fet, fins els mobles i la roba eren peces que aixecaven la cobdícia dels lladres. Ara bé, els bandits tenien una idea preestablerta per la qual s'amagaven a les cases, perquè tenien contacte amb confidents que els traslladaven la informació. Els confidents eren coneguts com a "lloques", nom que es donava a les persones en qui menys es podia sospitar. En alguna ocasió havia estat fins i tot un membre de la família.
Segons les cròniques dels ?arxius, els lladres no solien assetjar les cases fins a la nit, moment en què si es veien prou forts les assaltaven. Usaven destrals per reventar les portes, provocant molt de soroll, fet que acabava alertant els de dins. En cas que hi hagués algú a la garita, disposava de prou angle per disparar sobre els que volien obrir la porta. A dins es protegien posant tots els mobles, fustes i pedres on detectaven que els lladres podien entrar. En ocasions, els lladres fugien quan sentien algun tret, però quan podien entrar la situació era tràgica pels de dins. Era en aquests moments quan, després d'haver reunit els de l'interior, els preguntaven on amagaven els diners i els objectes de valor. En moltes ocasions, per aconseguir-ho maltractaven i torturaven els assaltats, motiu pel qual les velles gasetes parlaven de gent a la qual els bandits havien cremat els peus o els havien penjat dels clemàstecs.