Al darrer ple municipal a Blanes vaig tenir la sensació que alguns polítics, i concretament els portaveus del PSC/PSOE i d'EUiA, renunciaven a la seva ideologia per tal de negar la història recent de Blanes. Com a President de la Casa del Poble de Blanes no puc comprendre l'actitud de l'actual portaveu dels socialistes a Blanes; m'entristeix que es negui el dret de la nostra entitat a recuperar allò que la dictadura franquista ens va robar, una negació que va contra el que sempre havia dit el PSC a Blanes, una negació basada en la mentida i que s'assembla a les tesis "negacionistes" que partits d'ultradreta utilitzen per negar l'holocaust. Que EUiA i CCOO de Blanes s'apuntin a les mateixes tesis les puc arribar entendre, "no saben el que es fan...". Aquells que en el seu moment van acceptar, d'una manera vergonyosa, aprofitar-se de l'incautació feta pel franquisme per ocupar uns espais de la nostra entitat, sense ni tant sols demanar disculpes, avui no poden tenir capacitat de reconèixer la injustícia feta. Però que l'actual portaveu del PSC es carregui l'actitud digna que van tenir els socialistes blanencs a finals del 70, en què públicament van reconèixer el dret de la Casa del Poble a recuperar el patrimoni incautat, em produeix indignació i sobretot tristesa. I més encara sabent que en el seu moment l'UGT de Blanes, el sindicat proper al PSC, es va negar a ocupar l'edifici de la Cooperativa, a diferència de CCOO, van mantenir la seva dignitat i van renunciar a tenir espais "gràcies al Franquisme". La Casa del Poble va néixer a l'edifici de la Cooperativa del carrer Muralla l'any 20; amb posterioritat, l'entitat es va traslladar a l'actual edifici del passeig de Dintre, 18, i la Cooperativa va començar a créixer en l'actual edifici de la Muralla, fins que va patir l'espoli per part del franquisme. Les dues entitats lligades entre si per estatuts tingueren un paper rellevant en la creació de benestar entre molts ciutadans blanencs, principalment entre els més humils; els seus serveis foren pioners en justícia social i, avançats en el seu temps, van ser escapçats per la llarga nit de la dictadura. El sr. Portaveu del PSC ha de saber que, malgrat els seus impediments, seguirem treballant amb totes les nostres forces per recuperar el nostre patrimoni. Portem molt temps negociant i, si s'escau, pagarem per allò que ens van robar, perquè per damunt de tot està el nostre compromís amb l'entitat i Blanes. Si el Franquisme no va poder aturar-nos menys ho farà vostè amb l'únic argument de l'obsessió vers la nostra entitat. Reflexioni i no malmeti el capital polític del seu partit.