Els primers nobles de figueres

JOSEP M. BERNILS MACH Les primeres referències documentades sobre la propietat de les terres de Figueres són de ?l'any 943, les quals figueren en un document comtal signat en el 962. En ell s'indica que Guifré II de Besalú era propietari d'una alous a "in Maniculo et in Figarias", els quals els va cedir al bisbe Gotmar de Girona. Aquest domini del comte de Besalú sobre les terres de Figueres es va anar ampliant en els temps posteriors. Així, en el 1020, el comte de Besalú Bernat de Tallaferro va cedir al monestir de Sant Pere de Rodes els alous que tenia a la parròquia de Figueres i en el 1036 el comte Guillem de Besalú va commutar amb el monestir de Santa Maria d'Arles una altra alou que tenia en el Vallespir per la propietat d'un mas de la petita vila de Figueres.
Aquesta propietat dins el comtal de Besalú es va traspassar l'any 1111 amb motiu de la mort, dense successió, del titular de Besalú i la seva incorporació al comtat de Barcelona i així Figueres passava a domini reial i esdevenia frontera amb el comtat d'Empúries, que era un dels últims reductes feudals de Catalunya. Figueres es convertia en sentinella d'aquell domini.
Les primeres informacions comtals posteriors es troben en el 1121 quan el comte Ramon Berenguer III va cedir també al cenobi de Sant Pere de Rodes uns albergs que tenia a Figueres i en el 1124 quan va donar al comte d'Empúries Ponç Hug I el dret d'allotjament a Figueres, ja que li havia renovat el jurament de vassallatge, drets que li foren retirats cinc anys després, si bé en el 1302 el comte d'Empúries encara tenia una casa a Figueres en la qual hi va signar uns documents destinats al comte de Barcelona, quan ja hi havia unes relacions més cordials.
Igualment, en el 1229, també figuren els vescomtes de Peralada com a propietaris de diversos béns de Figueres. En el 1268 hi ha Gaufred de Rocabertí i en el 1282 Jofre III de Rocabertí, els quals les van traspassar al rei i es va ampliar el territori de Figueres, que aleshores ja havia estat convertit en vila reial des del 1267.
En aquests tres segles de documentació existent sobre Figueres cal considerar com havia passat de ser un petit alberg a una vila reial. No es tenen dades del nombre concret de pobladors que tenia la vila en aquell inici que debia ser molt minoritari ja que en el 1267, amb la Carta de Poblament, el rei parla d'una vintena de veïns, citats per llur nom i "a altres que en la dita parròquia o vila pupularian i habitatian". Aquesta expressió sembla indicar que més dels vint focs o caps de família citats (cada foc representava cinc persones i per tant eren un centenar d'habitants) n'hi podia haver d'altres.
El clos urbà era molt petit i està documentat que només ocupava una superfície d'un petit turó que actualment és el barri del voltant de l'església parroquial de Sant Pere, entre els avui carrers de La Jonquera, Besalú, Pujada del catstell i Canigó.
En el transcurs d'aquest inici de dependència comtal va sorgir la petita noblesa o els primers senyors de la vila. Els més destacats foren:
Senyors de Pau. En el 1128 posseïen la major part de l'alberg de Figueres, que van traspassar al seu successor, el cavaller Ramon de Figueres. En el 1242 deixà les seves possessions als monestirs de Vilabertran i de Sant Pere de Rodes i a l'Hospital de Figueres, del qula s'ignora el seu emplaçament dins el clos urbà per aquelles dates. Igulament va fer donatius als pobres de la vila i a la capella de Sant Lluc, que estava a l'església parroquial de Sant Pere. Els béns que tenia a Figueres els va llegar al seu nét, Ramon de Pau, el qual se'ls va vendre l'any 1268 per 17.000 sous manganesos al rei Jaume el qual va aconseguir així més superfície a la nova vila comtal de Figueres davant les espaioses capitals feudals que l'envoltaven dels comtes de Peralada i de Castelló d'Empúries.
Mascaró d'Ortal. El nom d'Ortal correspon a un castell de Llers. La família ja està documentada en el 1114 amb la possessió d'una masos que va llegar al monestir de ?Vilabertran i en el 1268 quan ?Mascaró ?d'Ortal i la seva esposa ?Ermesinda de Cabrera van vendre al rei Jaume tots els drets i possessions que tenia a la parròquia de Figueres.
Arnau de Llers. Disposava d'un gran nombre de propietats a Figueres. Apareix esmentat l'any 1070 en un acte d'homenatge al comte Bernat II de Besalú i en el 1090 en una altra de fidelitat del mateix comte. Igulament va figurar a les corts de Berenguer III i IV. En el 1116 tenia el domini de l'església de Sant Pere de Figueres i en el 1123 confirmà, juntament amb la seva esposa Flandina, la seva cessió al cenobi de VIlabertran, amb tots els delmes i primícies. Fins i tot el capellà de Vilabertran tenia el títol de Capella Major de Figueres i havia de presidir els oficis religiosos de les principals festes.
Arnau Pere de Figueres i el seu fill Guillem. Cavallers. L'any 1114 va donar els béns que tenien a Figurees, entre ells un mas a la Vila Superior de Figueres i quatre parts de la vinya del paratge d'en Coma de l'Infern, situat a la carretera de Llers, i la sisena part de la feixa Guitart, en bé de l'ànima del seu fill que va ser enterrat a l'esmentat monestir.
Guillem de Figueres. L'any 1116 era propietari de les esglésies de Santa Llogaia i de Palol de Sabaldòria i diversos béns a la de Sant Pere de Figueres, que va deixar a aquell cenobi.
Ecard o Icard. En el 1130 va vendre al monestir de Vilabertran un mas que tenia a Figueres. També posseïa propietats a la zona de Cenràs o Cendràs, actualment el barri dels Cendrassos.
Guillem Ramon de Figueres. En el 1140 va fer donació d'un mas de Figueres en herència del seu fill Arnau que s'oferí a l'esmentada església de Vilabertran per tal de viure sota la segla de Sant Agustí.
Pere de Figueres. Entre els anys 1181 i 1195 va fer lliurament al monestir d'un mas, un cavall, dos molins d'oli, dues feixes de terres i diversos camps.
Arnau de Figueres. Tenia el títol de cavaller. En els anys 1199 i 1201 va fer donació a la seva germana Dolça del delme sobre el mas Benjamí i altres béns. també era propietari d'unes terres al sector Reliquer, davant de l'actual Torre Galatea, i d'una vinya all Molí de l'Anguila.
Ramon Berenguer de Figueres. Propietari de diversos béns entre els quals hi havia el molí de l'Anguila ?l'any 1166, la data més antiga que té aquest espai.
Berenguer de Figueres, l'any 1202 va llegar al monestir de Vilabertran un camp que tenia a Figueres a la zona dels Llinars, monestir en el qual va elegir sepultura.
Finalment, hi havia la família feudal Llobató que estava lligada als Osten. Van fer donació de diversos alous que tenien a la parròquia de Sant Pere de Figueres. En els anys 1070 i 1087 uns a Sant Pau de Calçada.En el 1102 Guerau Llobató va oferir tot l'alou i una tercera part dels mobles. El 1107 se n'anà un alou, vinya, terra i oliveres a la zona sa Serra. Dos anys després, Guillem de Llobató, totes les possessions que tenia a l'indret de Passadors i el 1140 Berenguer, abat de Vilabertran i els seus germans Arnau Llobató un mas de Guillem Otó.