La primera jornada de treball per eliminar les carpes que han colonitzat l'estany de Sils ha sorprès els tècnics i científics de la Fundació Acciónatura que s'encarreguen de la neteja a causa del volum de peixos capturats: 2.200 exemplars. Un nombre que excedeix amb escreix les previsions inicials ja que tal com informa el tècnic de la Fundació, Enric de Roa, "en el cens de l'any passat es va determinar que la meitat de la població de peixos de l'estany era d'anguila i l'altra de carpa i ara s'ha demostrat que hi havia molta més carpa que anguila".

Els tècnics confien poder eliminar el 100% de les carpes perquè tan sols que una petita població quedés a l'estany el creixement d'aquesta seria accelerat i en pocs anys podrien tornar a colonitzar l'espai. De totes maneres, una generosa pluja que obligués l'estany a desbordar-se podria ser suficient com perquè tornessin a introduir-s'hi carpes, i aquest és un dels temors que tenen des ?d'Acciónatura malgrat reconèixer que es tracta d'una situació difícil.

Molts dels peixos s'han recollit a les parts assecades de la llacuna. Per la manca d'aigua havien quedat asfixiats i l'únic que s'ha hagut de fer és dipositar-los en un contenidor de matèria orgànica perquè siguin incinerats.

Entre les espècies invasores que també volen eliminar-se hi ha les tortuges de Florida i els crancs americans. Les primeres s'estan enretirant sense dificultats. Pel que fa als crancs hi ha una dificultat afegida: el fang. Com explica de Roa, aquest crustaci aprofita l'absència d'aigua per amagar-se al fang i així pot resistir fins que l'estany torni a omplir-se. Precisament, una de les actuacions més aconsellables per completar la neteja de la llacuna seria extreure tot el sediment acumulat, que facilita la proliferació d'algues que incrementen els nivells de fòsfor i clorofil·la. Això, però, implicaria el treball d'excavadores, camions i abocadors específics que tindrien un cost elevat.

La tècnica del consistori encarregada de les actuacions a l'estany, Laia Armengol, comenta que a causa de l'elevat nombre de carpes trobades és difícil precisar una data de finalització dels treballs.

El cert, però, és que una vegada la llacuna torni a gaudir d'aigua neta a la tardor Acciónatura farà un seguiment periòdic sobre les espècies de l'estany per garantir que ja no proliferen les carpes.

Preocupació ecologista

Algunes persones van inquietar-se dissabte en veure el volum de peixos morts que hi havia, entre els quals es trobaven algunes anguiles, que són una espècie autòctona. L'extracció d'aigua amb bombes va accelerar el procés de dessecació de l'estany, cosa que va procar la mort a molts animals. Aquest fet, però, s'hauria produït de forma natural amb el temps i els peixos haurien patit anòxia -manca d'oxígen-, conforme el nivell de la llacuna anés descendint.

D'altra banda, les espècies característiques d'aquesta zona humida, no són eliminades sinó que es pesquen, es marquen i es conserven en altres espais.

Des de la Fundació, esperen poder gaudir en poc temps d'una millora substancial en aquest espai de Sils ja que si realment s'aconsegueix una aigua més neta i els treballs de drenatge de la séquia permeten retirar-ne tots els sediments diverses espècies podrien sortir-ne beneficiades.

Això podrà saber-se amb els seguiments periòdics que realitzin els científics d'Acciónatura per controlar les poblacions i fer el corresponent cens de les espècies que habitin l'estany.