És difícil parlar dels problemes de pobles i ciutats sense informació contrastada. Per exemple, se'm fa difícil opinar sobre la dinàmica municipal de Maçanet de la Selva, tot i haver seguit a través de la premsa, les picabaralles que uneixen i/o enfronten el sr. Soms , el sr. Guinó , el sr. Trinxeria i el sr. Romaguera. En no disposar d'informació de primera mà corro el risc de pixar fora de test. M'he de conformar, doncs, en la percepció personal de Maçanet com un poble, certament, especial. Un poble on els líders dels quatre partits majoritaris són o han estat alcaldes. Per això, penso, tots coneixen a bastament els recursos i les mancances de la vila. Les necessitats i les prioritats dels ciutadans. Penso també que des d'aquest coneixement i des de l'experiència que suposa liderar un municipi, haurien d'ésser molt més sensibles a tot allò que els apropa, allò que és objectivament bo per a tothom, abans que malbaratar energies en dinàmiques que, sovint, semblen tenir com objectiu desgastar l'adversari per mantenir o recuperar l'alcaldia.
Cinc alcaldes i/o exalcaldes varen coincidir divendres passat a l'església de Santa Maria en el comiat a Domingo Valls Coll , batlle de Blanes des del 1963 fins al 1973. Jordi Bacardi que va encapçalar la transicíó cap als ajuntaments democràtics, Felix Bota (CiU), Ramon Ramos (CiU), Josep Marigó (PSC) i F. Burjachs (alcalde en funcions).
A Domingo Valls, penúltim alcalde predemocràtic li va tocar liderar la difícil etapa de creixement que durant els anys seixanta va propiciar que Blanes passes d'ésser un petit poble rural i mariner (amb el permís de la SAFA) a una vila turística i de serveis. La història i els temps diran si el canvi ha valgut la pena.
Trasbalsat per la música amb la que el Cor Sota Palau va omplir d'emoció i sensibilitat el comiat d'en Domingo Valls, hem va venir al cap una visió utòpica: Batlles i exbatlles com els de Maçanet, com els de Blanes, com els de tot arreu , a banda de coincidir en algun enterrament, trobant-se de tant en tant, parlant serenament i aportant idees pel futur de les seves viles, fora de l'habitual confrontació partidista. Per descomptat tots, ciutats i ciutadans, en sortíem beneficiats.
