figueres, els primers fanals d´oli

JOSEP M. BERNILS MACH Fa dos segles es va iniciar a Figueres l'enllumenat públic dels carrers. Era l'any 1804 i els primers fanals eren d'oli i es van emplaçar només a la cantonada dels vials més cèntrics. Era alcalde en PereMandaina.
La vila s'estava refent del trasbals que havia viscut des que el 1791 fos envaïda per les tropes franceses i que dos anys després es va convertir en l'anomenada Guerra Gran. La Pau de Basilea el 1794 va acabar amb aquest conflicte bèl·lic i el 1802 el rei Carles IV i la seva família van passar de retorn per Figueres, on hi van romandre tres dies i van comprovar-hi els danys causats.
En el cens de Floridablanca del 1787, la vila tenia 5.398 habitants, amb molts de comerços, fabricants i artesans. En canvi, un viatger francès el 1805 parla d'una "petita però atractiva ciutat", amb unes quatre mil persones que tenia dos albergs, que era poc comercial, i afegeix que el camí ral de Girona "era desigual, mal cuidat, ple depedres i clots". Figueres, però, s'estava refent i aquells primers fanals d'oli n'eren una mostra, encara que només s'encenien per les nits fosques amb lluna nova i estaven totalment apagats els dies de lluna plena, encara que fos ennuvolat.
Un document de l'arxiu municipal, de 1846, explica que l'explotació amb fanals d'oli era a "preu fet", ja que s'havia considerat que ocasionava un trasbals si es feia a càrrec municipal. Les condicions eren de "tenir enllumenada la població i en tots els punts on hi hagués faroles des d'entrada la nit fins a les tres de la matinada. En els dies de lluna la població havia d'estat enllumenada després d'entrada la nit fins que aquesta tardés a sortir i en el que faltés després d'haver-se post fins a l'hora senyalada en la condició antecedent; el mateix que s'haurà de fer estant nuvolós o plovent, encara que siguin dies de lluna".
L'explotació i el manteniment es feia per subhasta pública. Entre les obligacions figurava la de tenir-los en bon estat. Havia de valer-se de quatre vigilants de nit, als quals havia de pagar dos rals cada dia i uns altres seixanta quatre rals cada sis mesos per la compra de draps de neteja. Era també obligació servir-se d'oli vell i net perquè fes bona llum.
La mitjana anual de consum era de vint-i-quatre mallals d'oli, més un altre mallal que es donava al campaner per il·luminar la torre de l'església en determinades dates. La totalitat d'aquesta fanals es posaren a la venda en pública subhasta l'any 1861. Tres anys abans, el setembre de 1858, s'havien reunit els regidors per estudiar un canvi a l'enllumenat i que s'implantés el nou sistema per gas, que havia ofert la societat Humbert i Cia. de Barcelona. Entre d'altres avantatges, es va dir que la vila seria l'admiració dels viatgers.
Per a un millor coneixement, es va consultar amb Terrassa, on hi havia dues companyies interessades a instal·lar allà aquest servei, però constestaren que no havien estudiat el cas i que encara no el tenien resolt. Mentrestant, la companyia Humbert va posar un fanal portàtil de gas al carrer de la Presó, avui de Joan Maragall, cantonada al carrer del Forn Baix.

Consulta Consell Provincial
Abans de decidir-se, l'Ajuntament va elevar la consulta al Consell Provincial que funcionava en el Govern Civil demanant informació sobre l'estat comparatiu del sistema de gas i oli. En ell es deia que a Figueres hi havia 90 faroles d'oli que funcionaven unes quatre hores i mitja diàries, excepte els dies de lluna. Que l'enllumenat amb oli era insuficient i migrat, reconegut per tot el veïnat, tant pel nombre de llums i de la necessitat d'augmentar-los com de la seva poca intensitat i limitació d'hores.
L'informe de la comissió indicava que els 90 punts de llum costaven 244 rals que funcionaven 4,5 hores per 269 dies sense lluna, que eren 107.600 hores l'any i amb un cost total per any de 22.000 rals. Que amb el nou sistema de gas es passarien a 140 punts de llum, que cada punt costaria a l'any 273 rals, que funcionarien 5 ó 6 hores tots els dies de l'any i que el cost total seria de 38.329 rals, més elevat que l'anterior, però amb major nombre de punts i hores de servei, amb un benefici de 39.066 hores més de llum. Aprovada la concessió, l'empresa va instal·lar la fàbrica amb un gasòmetre al carrer Eres de la Vila. Allà encara no hi havia cases i per darrere el terreny donava al marge de la riera Galligans. Aquest nou servei es va inaugurar el 8 d'octubre de 1860 amb llum més blanca i potent. El 1865 hi havia 140 fanals i el 1876, 160. Funcionaven de dos quarts de sis del vespre a les onze de la nit.
El Ampurdanès escrivia que "en els carrers dels pobres, que encara no han aconseguit gas, succeeix que amb el pretext de la lluna, estan a els fosques fins que es deixava veure aquella senyora, que per cert s'aixeca bastant tard". Deia que en aquests carrers els encara fanals d'oli semblaven "làmpades de difunts".
Els fanals d'oli es van acabar venent per 80 rals el gros i 20 el petit. La primera subhasta va quedar deserta, però a la següent es va adjudicar al serraller Miquel Roura i al propietari Josep Conill.
Anteriorment, l'Ajuntament va regalar al Governador militar del castell tres d'aquests fanals per posar-los a la carretera de pujada a la fortalesa, en agraïment als bons serveis que els caps militars feien a favor de la població, en especial els concerts de música que la banda feia sovint.
La instal·lació del gas inicialment va portar alguns problemes i l'historiador figuerenc Antoni Papell escrivia en el 1888 que no hi havia cap dubte que el nou enllumenat del gas havia anat millorant, encara que paulatinament, i que hi ha llocs públics que només han crescut a mitges i sí en altres del tot. Però concretava que "era just consignar que Figueres havia marxat al capdavant de poblacions similars i de més categoria". Els fanals de gas van ser totalment substituïts pels elèctrics el 1921.