la medalla del montgrí a la pilar cabratosa

La decisió del Ple Municipal és un acte sobirà, que per damunt de tot demostra la salut democràtica de tots els torroellencs i dels seus representants i és evident que la negativa de CiU a Torroella és un acte legítim d'oposició, però també és una manera absurda i innecessària de provocar polèmica estèril i de crear divisió allà on només hi hauria d'haver un acord unànime i sense fissures.

Vam conèixer la "Pilarín" fa més de vint anys a través del seu fill Joan, que ja era metge del Cos de Bombers de la demarcació de Girona. Era bon amic, solidari, d'aquells a qui sempre deies que sí a tot per acompanyar-lo, si ho demanava, fins al racó més recondit de la serra del Montgrí. Un accident en acte de servei amb l'helicòpter dels bombers va posar fi a la seva vida quan només tenia 30 anys.

Ja hem dit que la "Pilarín" era llevadora, llicenciada en Infermeria en una època en què poques dones accedien als estudis universitaris. La voluntat i l'esforç de la "Pilarín" i de la seva mare, la senyora Pilar, igualment llevadora, va ser titànic. Totes dues van retornar de l'exili després que el pare, Joan Cabratosa i Font, fos detingut per la Gestapo a París: era militar i s'havia mantingut fidel a la República. Els alemanys el van deportar a Mauthausen i després a Gusen, on va morir. (Consulteu l'article de Miquel Bofill al Llibre de la Festa Major de 1996, on explica les vivències de la "Pilarín" a l'exili i, després, a Torroella).

La Pilar Cabratosa ha col·laborat a Càritas, al Servei d'Acollida, per ajudar els més necessitats i els més desafavorits, i des de la seva fundació, l'any 1978 i fins al 1995, ha estat membre de la Creu Roja Local recordant, segurament, aquesta institució internacional que els va ajudar a París quan el pare estava detingut en un camp de concentració nazi.

Mai no ha oblidat aquella experiència. Els seus ulls delaten, sovint, una tristesa infinita, però és admirable, digne de tota admiració, la seva fermesa feta de silencis i de voluntat incontestable. A través de l'Amical de Mauthausen i del Triangle Blau ha conservat intacte el record d'aquells anys i, sempre que arriba l'ocasió, explica què van significar el nazisme i els camps de la mort al centre d'Europa.

Durant la Dictadura, la "Pilarín" va ser a prop de les organitzacions antifranquistes en una discreta clandestinitat; i amb la democràcia va sentir que seria a UPM on també podria treballar al servei d'aquest poble. I va prendre un altre compromís: el de la militància política.

Tots els membres de la Corporació Municipal de Torroella coneixen la vida i la personalitat de la "Pilarín" i majoritàriament han acordat concedir-li la seva màxima distinció. Per això sentim una profunda intranquil·litat quan ens arriba la notícia que algun partit, com Convergència i Unió Democràtica, amb una trajectòria política tan sòlida, es neguen a adherir-se a l'acord municipal de concedir la Medalla del Montgrí a la Pilar Cabratosa i Sender.

Estic segur que la decisió del grup municipal de CiU no respon ni al parer majoritari dels seus militants ni menys encara al dels seus votants. Per això us convido, amics de CiU, que reconsidereu la vostra posició. Un canvi d'opinió d'aquesta magnitud esmenaria l'error que heu comès, que es deu, segurament, a una manca de sensibilitat. Però si no ho feu, us proposo que individualment us acosteu a la "Pilarín" i li digueu "gràcies Pilar, moltes gràcies per tot el que has fet i per tot el que encara faràs per Torroella". I nosaltres, que som torroellencs d'adopció, només et podem dir: gràcies, "Pilarín", moltes gràcies per la teva amistat.