He estat a Blanes (Blanes 2008, a la festa del PSC, el Vilar) i l'únic que m'han demanat els meus, és que impedeixi que la Casa del Poble cobri l'esmena aprovada (150.000 ? aprovada per la majoria de la càmera) en el els pressupostos generals de l'Estat" són les paraules clares i contundents de Teresa Cunillera, vicepresidenta del Congrés i diputada del PSC-PSOE per Lleida a un diputat republicà.

Dit i fet, l'esmena va ser boicotejada malgrat ser llei, tot per impedir que disposéssim de finançament per recuperar l'edifici de la Cooperativa. Què li hem fet Sr. Marigó? Perquè tant d'odi per impedir-nos que podem contemplar en vida el retorn d'aquell patrimoni que tant ens va costar tenir? Demostri que això no és veritat o dimiteixi per dignitat.

Sr. Marigó, la seva manera de fer és perversa. En lloc de treballar per aconseguir fites per Blanes, es dedica a destruir el que els altres aconsegueixen. Puc afirmar que el Sr. Marigó torna a mentir en el seu darrer article; i tant que menteix! No solament no és veritat quan diu que ell no té cap problema perquè ens retornin el patrimoni comissat pel franquisme, sinó que fa el contrari, posa tota la seva capacitat per evitar que recuperem allò que és nostre i que una dictadura ens va robar per la força de les armes.

Ell sap que portem molt de temps amb negociacions; sap que estem avançant i ha tornat a interferir per evitar-ho. No és la primera vegada que ho fa, ja ho va intentar a la passada legislatura i ara hi torna. Ha parlat amb el PP, ha enredat CCOO i EUiA i ha malversat la digna actitud dels seus antecessors en el PSC i UGT, que sempre han tingut clar que no podien aprofitar-se de la dictadura per deixar sense la propietat a la Casa del Poble.

Sr. Marigó vostè menteix, pitjor encara, en té consciència d'aquestes mentides; vostè no vol que nosaltres recuperem la Cooperativa. Si fos per vostè, tampoc hauríem recuperat l'edifici avui rehabilitat del passeig de Dintre i , fins i tot, ha tingut actituds ridícules per obstaculitzar la nostra entitat com des de recomanar a entitats que no l'utilitzin, fins a promocionar altres entitats per crear una competència que mai ha existit.

Sap Sr. Marigó, tant vostè com jo mateix passarem però la Casa del Poble seguirà. Reflexioni Sr. Marigó, la vida és felicitat, gaudeixi d'aquesta, no visqui amargat, que tot té un final.