Quaranta municipis gironins no disposen del servei obligatori d´escola de primària

EDUCACIÓ I POBLACIÓSegons ha publicat recentment l'"Atles de la nova ruralitat" de la Fundació Món Rural, a les comarques de Girona encara hi ha poblacions sense escola. El seu perfil respon o bé a nuclis petits i amb poca població o bé als municipis que es consideren rurals, com els del Ripollès. Ara bé, que s'estableixi o no un centre eduactiu depèn en gran part de la natalitat i la situació dels municipis propers.

GIRONA | ANNA TARRÉS
Tenir una escola de primària al municipi pot facilitar el dia a dia de moltes famílies, però una localitat no sempre pot oferir aquest servei als seus habitants. De fet, a les comarques gironines hi ha a dia d'aviu una quarantena de municipis que no en tenen, segons consta en la recent publicació de la Fundació del Món Rural l'Atles de la nova ruralitat. Cal remarcar que una bona part d'aquests no han tingut mai aquest servei obligatori d'ensenyament. El motiu no pot atribuir-se únicament a la demografia local, però hi té una influència determinant.
Tot i que no sigui un condicionant molt server, per tal que una població tingui escola el Departament d'Ensenyament exigeix que el municipi tingui un volum mínim de 5 alumnes en edat escolar; una xifra que cal mantenir de manera sostinguda durant un període de cinc anys. Ara bé, tal com s'ha exposat, aquest no és l'únic element que l'ens públic té en compte a l'hora d'obrir un d'aquests centres. La situació de les poblacions properes geogràficament també hi juga un paper important. A tall d'exemple, el Departament no obriria mai una escola en un municipi si això suposés el tancament d'un altre.
És per aquest motiu, segons s'explica a l'Atles de la nova ruralitat, que alguns municipis, majoritàriament petits i rurals, no han pogut mantenir els seus centres de primària. També cal esmentar que alguns d'ells no n'han tingut mai; a la província de Girona, un total de 26 repartits entre les diferents comarques, xifra que representa el 57% dels municipis que no en tenen.
Tot i ser dades de l'any passat, el Departament d'Ensenyament ha confirmat la seva vigència i a tot Girona hi ha un total de 45 municipis que no en tenen. La taula l'encapçalen el Baix Empordà, amb 11 municipis, seguida de ben aprop per l'Alt Empordà, amb 9, el Gironès, amb 7, el Ripollès, amb 6, i la Cerdanya, amb 5. Tanquen la llista els tres municpis del Pla de l'Estany i, amb el mateix nombre de municipis (2), el Ripollès i la Garrtoxa.
Si fem una comparació amb la resta de Catalunya, Girona es la segona província del territori que té més indrets sense escoles amb un 20,6% del total català, per darrera dels 55 de Barcelona. A Lleida aquesta xifra es redueix a més de meitat, essent només 25 els municipis que no disposen d'aquesta educació. Finalment, i amb un nombre molt per sota, hi ha Tarragona, amb tant sols 4 poblacions.
Les dades facilitades pel Departament d'Ensenyament es basen en els documents que consten en el seu arxiu informàtic, creat al voltant del 1980. Partint d'aquest punt, pràcticament cada any hi ha hagut tancament d'escoles.

Primer tancament el 1986
La primera dada amb la qual compta el Departament és el tancament de dues escoles l'any 1986: Cantallops, a l'Alt Empordà, i Sant Martí de Llémena, al Gironès. Durant els anys 90 del segle passat es va tancar un centre educatiu pràcticament cada any. Les excepcions les trobem l'any 1995, que no s'en va tancar cap, el 1991, que ho van fer 2, i el 1997, que van ser 4 (número més alt fins a data davui). Respecte els nou anys del segle XXI, només ho han fet 4 localitats repartides proporcionalment els anys 2000 i 2003.
Malgrat aquest fet, no tot són dades negatives, sinó que en els darrers tres anys s'ha obert primària a Forallac i Vall-llobrega (Baix Empordà) i Sant Feliu de Buixalleu (La Selva).
A més, Ensenyament té previst obrir en els propers cinc anys un nova escola a la població de Maià de Montcal, a la Garrotxa.