"Les empreses són flexibles per seguir el ramadà si no afecta l´activitat comercial"

GIRONA/BARCELONA | JOAQUIM BOHIGAS El portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya, Mohammed Halhoul, ha explicat que les sol·licituds que fan els treballadors als seus empresaris a fi de poder celebrar, durant aquest mes -novè del calendari musulmà-, els preceptes del ramadà es resolen en "acords personals" entre ambdues parts. Halhoul subratlla que, en "la majoria de casos", els empresaris són "flexibles" a les citades demandes "sempre que el seguiment del ramadà no perjudiqui el bon funcionament" de l'activitat comercial. Hi ha sectors econòmics, com ara els escorxadors, en què a causa de la procedència dels treballadors podrien quedar més afectats en la producció per la celebració del mes sagrat. Bàsicament, el dejuni significa pels creients una prova d'autocontrol, maduració, purificació espiritual i enfortiment de la fe, i no una prova de resistència.

El portaveu del Consell Islàmic -una entitat que fa, bàsicament, de vehiculadora d'entitats musulmanes i d'interlocutora amb l'administració- també ha remarcat que hi ha comunitats de creients que pacten amb els respectius ajuntaments dels municipis on resideixen la disposició d'espais a fi de celebrar les pregàries nocturnes. Tanmateix, hi ha comunitats locals que utilitzen l'oratori en què habitualment realitzen les oracions. El Consell Islàmic Cultural de Catalunya, tot i admetent que hi ha "alguns musulmans que no són molt practicants", defensa un seguiment "generalitzat" del ramadà a la demarcació de Girona. Alhora, aclara que hi ha diversos col·lectius que estan exempts de seguir els preceptes, com ara una persona malalta, amb estat dèbil de salut -per exemple, gent gran- o infants. Atès que el ramadà és un període d'abstinència, a manera de renovació espiritual, els creients potencien les accions caritatives o de convivència social (evitar les baralles...). Enguany, la celebració del ramadà a finals d'estiu està provocant situacions poc habituals. A tall d'exemple, que els preceptes se segueixin al país d'origen (en període de vacances) o que, a causa de les altes temperatures, s'extremin les mesures d'atenció en, per exemple, treballadors exposats contínuament al sol.