la biblioteca de l´escala

ROSA M. CABALLERO VALLÈS Tota societat que ha sofert de manera valenta i emprenedora canvis importants des del punt de vista econòmic i social i que ha sabut fer l'esforç d'adaptar-se als temps moderns necessita i es mereix uns governants també valents que donin resposta a les seves necessitats pel que fa a la modernització tecnològica i a l'accés a la cultura.
Des del món de la docència, que prou bé coneixen l'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, i el regidor de Cultura, Josep Gifre, es parla constantment de la societat del coneixement i de les tecnologies de la informació. És per aquest motiu que encara costa més d'entendre com des de l'Ajuntament s'ha insistit a deixar l'Escala fora de l'esmentada societat del coneixement amb un projecte de biblioteca que no arriba ni de lluny a les expectatives que hauria de tenir un govern municipal d'esquerres.
L'Escala es mereix una biblioteca pública que satisfaci les exigències i necessitats d'una vila que frega els 10.000 vilatans, on els més petits puguin gaudir d'un espai amb llibres infantils adaptats, on els estudiants i els estudiosos puguin fer les consultes d'obres de referència general o més especialitzades, on la gent del poble o de les contrades del voltant es pugui connectar a Internet, anar a llegir el diari, una novel·la o una revista, on hi hagi cabuda per a una sala d'audiovisuals, una sala d'actes i un espai on les mares amb cotxet o les persones discapacitades puguin accedir-hi sense cap barrera invalidant.
El projecte per fer una biblioteca en condicions hi era. I l'alcalde, Estanis Puig, en el seu moment hi va votar a favor. No oblidem que els terrenys ja eren comprats. Que el projecte estava redactat. Però va quedar aturat per les eleccions municipals.
Aquest projecte preveia una biblioteca entre 900 i 1.000 m2, amb una sala infantil, una d'audiovisuals i una d'adults, una sala d'actes i un magatzem al soterrani, ascensor i rampa exterior per a les persones amb discapacitat. A més, hi havia la possibilitat de fer-ne una ampliació si feia falta. Tot ho pagava en un 50% la Generalitat, un 25% la Diputació i un 25% l'Ajuntament.
Un cop passades les eleccions, aquest projecte al qual l'alcalde Estanis Puig sempre hi va votar a favor, se'n va anar en orris. L'equip de govern, en el seu moment format per sis regidors socialistes i en Josep Geli per ERC, se'n va fer enrere i va decidir comprar l'edifici on hi ha la biblioteca actual (450 m2). Un edifici de tres plantes per a una biblioteca que haurà nascut petita i sense cap possibilitat d'ampliació.
Si partim d'una població de 9.330 habitants, a l'Escala li pertoca una biblioteca amb una superfície de 1.369 m2, segons el darrer Mapa de Lectura Pública de Catalunya, publicat al DOGC núm. 5180 del 24 de juliol de 2008.
La biblioteca hauria d'obrir 30 hores i necessitaria de personal 1 bibliotecari i 3 tècnics auxiliars. Amb el projecte actual de biblioteca no solament no es respecta el que estableix la normativa, sinó que es perd la subvenció del 50% de la Generalitat i el 25% de la Diputació, que representen el 75% del cost de l'obra.
Però això no és tot. El Servei de Biblioteques no dóna les subvencions anuals que pertocarien a l'Escala per a la compra de llibres i audiovisuals per la mateixa raó; perquè no es compleix la normativa. Segons dades facilitades per Esther Surinyach, de la Central de Biblioteques, Roses i Castelló d'Empúries, que tenen biblioteques adaptades, han rebut aquest any, respectivament, 36.553 i 30.000 euros anuals de la Diputació, més 5.000 euros de la Generalitat. A l'Escala només hem rebut 4.000 euros de la Diputació i 1.500 de la Generalitat.
Els equips de govern que hi ha hagut a l'Ajuntament des del 2006, encapçalats per un partit pretesament d'esquerres, han estat incapaços de percebre la importància vital de la biblioteca pública en un període de canvis que es dirigeix cap a una economia fonamentada en la cultura i en els coneixements.
Una pregunta obligada que ens hauríem de fer és per què els escalencs i les escalenques no hi hem dit res. Ja no tenim capacitat crítica o de mobilització quan la causa s'ho mereix? No hi hem de poder dir res quan el que es diu en campanya, motiu pel qual hem votat certes llistes, és una cosa i el que es fa un cop s'ocupa el càrrec és una altra? Però la pregunta més important de totes és aquesta: encara hi som a temps?