Una cooperativa de neteja dobla treballadors i facturació malgrat la crisi

ACN/DDG
L'empresa cooperativa Garbet de Figueres, especialitzada en serveis de neteja, va néixer fa quatre anys com la primera cooperativa d'inserció laboral de Catalunya. Des de llavors, i malgrat la crisi, any rere any dobla la facturació i el nombre de treballadors. Ara, la voluntat de Garbet és continuar la seva expansió territorial, amb la voluntat de consolidar-se també a Barcelona després d'haver-se assentat a les comarques gironines.
Garbet és un exemple que les empreses cooperatives sense ànim de lucre poden sobreviure a la crisi i, a més, oferir feina a aquelles persones que en l'actual conjuntura econòmica no en tindrien. Des que es van establir a Figueres, l'any 2005, els seus impulsors han buscat "l'equilibri entre la viabilitat social i econòmica del projecte", segons explica el director de l'empresa, Sergi Morales. En els darrers anys, Garbet ha estat doblant la facturació i el nombre de treballadors en cada exercici. D'aquesta manera, asseguren, es posa en relleu "l'èxit de fórmules com aquesta, que en un moment de crisi que ofereix feines a persones que en la situació actual difícilment indrien accés al món laboral". La firma figuerenca va tancar l'any 2008 amb una xifra de negoci de 657.277 euros, davant dels 310.124 de l'any anterior.
L'empresa, que pertany a la cooperativa Suara, ofereix serveis de neteja a empreses en una desena de comarques i es mostra decidida a ampliar la seva presència a la demarcació de Barcelona, després d'haver cobert amb èxit en els darrers anys l'espai gironí.
La responsable d'inserció laboral de Garbet, Anna Musons, assegura que l'objectiu principal de l'empresa és donar feina i integrar persones que es troben amb algun tipus d'exclusió socials. "La mateixa llei ja defineix quins col·lectius i quines determinades situacions es poden considerar de risc d'exclusió social i aquesta discriminació no només afecta les persones immigrants", assenyala Musons. Segons explica, els col·lectius que pateixen més dificultats són les dones majors de 45 anys que fa temps que no treballen, persones que reben una prestació de serveis socials o amb rendes mínimes, aturats de llarga durada, joves que provenen d'institucions de menors o adults que surten d'institucions penitenciàries. Garbet rep ofertes de feina, la majoria del sector de la neteja, que després envia als serveis socials per tal que aquests li passin el contacte amb les persones en risc d'exclusió social que s'adeqüin al perfil.
Hi ha diversos tipus d'establiments on fan la neteja, des de botigues com Abacus i oficines d'empreses fins a centres que pertanyen a la cooperativa Suara o ajuntaments de poblacions com Palafrugell o el Figaró.
"Pràcticament tots són llocs de feina estables, de durada anual, i que permeten fer millor aquest procés de reinserció del treballador", destaca Musons, que assegura que la crisi econòmica no ha afectat l'arribada d'ofertes de feina. "Aquí, la crisi únicament es nota perquè hi ha molta més demanda de treball però no hem perdut cap lloc de feina ni cap client, sinó que hem augmentat", subratlla la responsable. Els experts de l'empresa figuereca defineixen un itinerari personalitzat per a cada treballador a fi de facilitar la seva inserció laboral amb l'ajuda de tutories. L'objectiu és que "adquireixi hàbits de treball, tècniques de relació i habilitats socials", indica Musons. Aquest període d'aprenentatge té una durada màxima de 2 anys. Passat aquest temps, es planteja al treballador la incorporació al mercat laboral o fer-se soci de la cooperativa. Així, expliquen, Garbet és només una "empresa pont" que ha de servir com a trampolí per anar al mercat laboral. "En cap moment, la intenció és que el treballador es quedi indefinidament", afirmen.

Un pas per a la inserció
La Farida Lakovindi, marroquina de 44 anys, és una de les actuals treballadores de Garbet a Figueres, on fa tasques de neteja a la llibreria Abacus a Figueres. Fa vuit anys que va arribar a la comarca i no havia trobat mai feina. Ara s'haurà de plantejar si fer-se sòcia de la cooperativa o mirar de trobar feina per ella mateixa. "A mi m'agrada aquesta feina i paguen bastant bé. De moment, però, no he buscat res", destaca.