Figueres farà prospeccions als carrers del pla de resfaltatge per si hi ha amiant

FIGUERES | G.T. L'Ajuntament de Figueres té previst crear una comissió per analitzar els carrers que l'any 1982 es van reasfaltar amb amiant per comprovar, a través de prospeccions, si encara en queden restes. Segons ha explicat el primer tinent d'alcalde, Pere Casellas (PSC), el consistori treballa amb la hipòtesi que amb el pas dels anys i els constants canvis en aquests carrers "segurament no en queda ni rastre". "Tot i així, prendrem les mesures necessàries per garantir que a Figueres no en tenim", afirma.

L'any 1982, en un pla de reasfaltatge de carrers, el consistori de l'època va utilitzar un compost que contenia amiant en una operació que va afectar un centenar de carrers, tot i que només en una part es va utilitzar aquest compost, que l'any 2002 es va prohibir pels problemes de salut que comporta.

Tal com publicava Diari de Girona la setmana passada, l'operació es va dur a terme a set zones diferents de la ciutat. Després que se n'hagi localitzat a la carretera Barcelona de Girona i que es tingui constància que també n'hi ha a carrers de Palamós i la Bisbal, el consistori figuerenc vol posar fil a l'agulla i comprovar que la capital altempordanesa no té en el seu asfalt aquest producte perjudicial per a la salut. Per aquest motiu, Casellas ha anunciat que el consistori vol crear una mena de comissió formada per tècnics del mateix Ajuntament per tal que duguin a terme les prospeccions necessàries que "ens ajudin a saber si realment encara en queda o si amb el pas dels anys i els constants processos de reasfaltatge ha quedat eliminat".

L'amiant és un producte que aporta resistència i elasticitat a l'asfalt i l'any 1982, moment en què es va dur a terme l'operació a la ciutat, la substància encara no estava prohibida pels problemes de salut que va comportar en moltes persones que van treballar en fàbriques on es produïa. Va ser durant els treballs previs a les obres de la carretera Barcelona, a Girona, quan es va donar l'alerta: les anàlisis d'asfalt detectaven un 2,28% d'amiant.

Arran d'això, la Subdelegació del Govern va anunciar que es revisarien els arxius estatals per tal de saber on més es va utilitzar. Fins al moment, només es va donar a conèixer que a Palamós i a la Bisbal també n'hi hauria, tot i que en les carreteres de la Generalitat se n'hauria utilitzat.

L'Ajuntament de Figueres no va poder concretar en un primer moment si tenia constància d'aquesta situació, però l'any 1982 se'n va utilitzar en una gran part de carrers i ara el consistori emprendrà mesures.

D'entre els espais que s'haurien vist afectats, el primer tinent d'alcalde de l'època, Martí Palahí, explicava que l'operació es portava a terme en set zones de la ciutat. La primera, al nucli central i l'antic; la segona, a la zona nord delimitada per l'avinguda Tramuntana, Marignane i carrers Muralla i Tapis; la tercera, la zona est, dels carrers Tapis, Ample, Nou, Castelló i Vilallonga; la quarta, a la zona sud del polígon de Renfe, carrers Vilallonga, Castelló, Rambla, Lasauca, Ronda Firal i Mossèn Cinto Verdaguer; la cinquena, a l'oest de la ronda Barcelona, Firal i Mossèn Cinto Verdagur; la sisena, a l'est de Renfe i, la darrera, als carrers del barri de la Marca de l'Ham i Vilatenim. En total, es van utilitzar tres tipus d'asfalt, un dels quals era l'anomenat "compoflex", un paviment amb additiu d'amiant, amb "una capa de 3,5 centímetres, més adherent, dur i elàstic", tal com es va explicar a l'època.

La majoria d'aquests espais, però, han patit reformes i diversos reasfaltatges amb els anys i ara caldrà veure si estan afectats per aquest component.