Troben un conjunt de ceràmica del segle XV en un abocador del castell de Sant Iscle

MARTÍ SANTIAGO
La darrera campanya d'excavacions al castell de Sant Iscle de Vidreres realitzada aquest estiu ha coincidit amb la troballa d'abundant material ceràmic del segle XV que confirma la hipòtesi plantejada pel director de les excavacions, Joan Llinàs, segons la qual la fortalesa va estar habitada fins a principis de l'any 1500.
Durant sis setmanes un equip de 20 voluntaris s'han centrat en la retirada d'enderrocs de la zona oest de l'edificació i en l'excavació de la zona sud, on hi havia hagut l'entrada principal. És precisament en aquest punt on s'ha trobat una habitació de petites dimensions en la qual hi havia abundant material ceràmic.
Llinàs apunta que aquesta cambra va tancar-se completament i va passar a tenir funcions d'abocador. Pel que sembla, els residents del castell havien començat a llençar-hi runa procedent d'alguna possible reforma a l'interior. Quan aquesta va arribar a una certa alçada el recinte va passar a ser un abocador de ceràmica i menjar -també s'han trobat restes d'ossos durant les excavacions-.
Entre els elements de terrissa hi ha vaixelles, olles, cassoles, escudelles, plats i altres elements d'ús quotidià. Resulta significatiu que hi hagi fragments de vaixella compostos amb ceràmica de Barcelona i València, cosa que fa pensar en un mercat d'importació. També hi ha ceràmica negra i que sembla que hauria estat treballada per terrissers propers a Vidreres.
Les restes d'aquesta troballa estan fragmentades, ja que, com apunta Llinàs, representa que els habitants de Sant Iscle les llençaven quan ja no eren útils. Per aquest motiu, els arqueòlegs s'hauran de dedicar durant la tardor i l'hivern a inventariar, classificar i restaurar algunes de les peces.

Calen quatre campanyes
El director de les excavacions assegura que els treballs realitzats fins ara estan permetent "veure el dibuix que té el castell i que ja s'està perfilant molt bé" però indica que, com a mínim, calen quatre campanyes a l'interior del castell per finalitzar la tasca de recuperació. Respecte de l'exterior, Llinàs es mostra més dubtós, ja que hi ha el fossat que encerclava la fortificació, del qual es desconeix la profunditat.
Amb tot, la propera campanya d'excavacions se centrarà en la zona sud del castell, on hi havia el vestíbul, i es buidarà l'interior de la cisterna. L'arqueòleg espera poder trobar abundant material al vestíbul un cop s'hagi tret la capa de sediments que l'oculta.