Lloret és comunista. Ara, l'Ajuntament està preparant un pla d'usos comercials que determinarà quina tipologia d'establiments comercials podran obrir-se al municpi. Sembla que l'objectiu és potenciar el comerç de qualitat i local però a ningú no se li escapa que això no és més que un eufemisme simplista. Economia dirigida, d'això estem parlant. A més, quan un negoci depèn de la voluntat d'algú que mana és fàcil que es generin sibil·lines amistats i contrapartides diverses que obliguin a tornar favors ja sigui comprant vestits o rebaixant impostos. El consistori podrà limitar l'obertura de botigues i definirà què és pot fer a cada carrer. I després què serà: pactar preus perquè tothom cobri el mateix? No voldria pensar que a alguns regidors amb establiments comercials, restaurants i hotels els aniria molt bé aquest pla d'usos perquè els limitaria la competència i podrien fer una neteja de botigues de mala mort que incrementarien el valor de la zona dels seus establiments i, òbviament, dels locals que ocupen. Ferum de sofre! Sorprèn que sigui el govern de CiU i PP el que dugui a terme aquesta política planificada a l'estil pla quinquennal. Per començar, i això ja no concerneix tan sols Lloret, l'Ajuntament no hauria ni de tenir la potestat d'atorgar llicències comercials. Un individu qualsevol hauria de tenir dret a obrir un negoci avui mateix tant sols comunicant-ho al consistori i no hauria d'esperar el vistiplau burocràtic que, tots sabem, va més ràpid o menys en funció de l'afinitat a la causa política i les relacions personals amb els governants. La pretensió de l'Ajuntament de fer normatiu el pla d'usos comercials no és sinó la voluntat dels governants (CiU i PP) d'elaborar una "llei" que serà de forçosa aplicació malgrat ser injusta. És la politització de les normes i la instrumentalització del govern públic per satisfer uns interessos, de moment, desconeguts. El que no és de rebut és que, en última instància, els perjudicats seran tots els ciutadans que vulguin guanyar-se la vida a Lloret i no puguin fer-ho perquè el seu negoci no complirà els requisits normatius arbitraris del govern. Això té una expressió i se'n diu robar el pa. Si el municipi estigués compost bàsicament per franquícies d'alta gamma, sucursals d'entitats bancàries i caixes d'estalvi, i concessionaris nàutics i automobilístics de luxe s'hauria plantejat l'Ajuntament fer aquest pla d'usos? No.
