La forta oposició de gran part del territori, especialment dels pagesos i els alcaldes dels diversos municipis afectats, va provocar que Medi Ambient cedís i la setmana passada anunciés que rebaixava a la meitat -de 9.892 hectàrees a 4.792- la superfície terrestre protegida inclosa al Pla Especial del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Ara, el naturalista i exdirector de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal, assegura que "aquesta reculada" i la polèmica generada entorn del suposat projecte d'ampliació és fruit de malentesos entre les dues parts. "I és que el Pla Especial s'ha explicat molt malament", insisteix.

"És evident que els Aiguamolls han estat un guany enorme per al territori, tant a l'hora de protegir un paisatge i una biodiversitat com per a l'estructura econòmica i social d'aquesta comarca", assegura l'exdirector del parc. "El que em sap greu és que no s'ha explicat prou bé aquest Pla Especial i no hi ha hagut bona sintonia amb els altres agents socials del territori, des de la pagesia fins als responsables de càmpings passant pels alcaldes de la zona", lamenta Sargatal, que ha repartit culpes als responsables de Medi Ambient i a certa gent que "intoxica i fa demagògia" sobre les suposades restriccions i vetos que suposa estar dintre el parc natural.

El naturalista nega la majoria d'afirmacions que s'han anat estenent aquests últims mesos sobre les restriccions d'ús que significa estar dintre el parc natural i diu que s'ha confós entre ubicar-se dintre la reserva integral o als espais perifèrics i les zones de connectivitat. Entre les prohibicions que s'han anat escoltant de boca de pagesos i sector turístic són la d'aixecar noves construccions agràries, l'exercici de l'hípica o el cicloturisme, l'ús de pesticides, el conreu de determinats productes i un llarg etcètera. "Jo he sentit dir que no es podrà fer arròs a la zona protegida i això és totalment mentida. De fet, qui va reintroduir l'arròs a l'Alt Empordà va ser el parc dels Aiguamolls", afirma Sargatal.

"És un recer de vida amb espècies úniques que val la pena mantenir. Tothom que visita el parc en surt seduït", afirma Sargatal. Per aquest motiu, diu, "l'objectiu és que aquest sentiment també el comparteixi la gent que viu al territori. El que més m'agradaria és que qualsevol pagès o ramader de la zona no tingui ni un bri de queixa pel parc natural: ni per les daines, ni pels senglars, ni pels ànecs, ni per res", insisteix Sargatal.