VÍCTOR SÁNCHEZ
Amics que viviu entre Bautzen i Boleslawiec, aquí estem a final d'estiu. L'aire càlid que cada agost ens envaeix provinent de ponent ja ha acabat de passar. Tota la nit ha bufat un mestral lleuger i refrescant. A les capes altes s'han format núvols esparsos que no mostren ganes de desfer-se. Més cap al sud, on els vents acanalats de la vall del Roine no arriben, fa més calor i s'hi formen tempestes pròpies de la mateixa xafogor, és el cas de Girona, Sils.....
Aquesta lleu inestabilitat atmosfèrica es transmet als humans i es fa present un estat d'ànim equivalent a LA INSOSTENIBLE LLEUGERESA DEL SER de Milan Kundera. Potser per això la Coixet ens obvia i va a cercar la catalanitat al Japó, on fa pel·lícules en les quals el millor és el so. No gosa cercar temes reals entre les nostres calitges i s'estima més traduir al japonès les cançons de la Piaf i reproduir bocins de films de Godard i Bertolucci.
Tot indica que aquesta tardor s'incrementarà la utilització de les baixades d'Internet: la gent no anirà pas a veure les estrenes al cinema: coses de la grip i de la manca de tramvies. No hi ha previst cap perifèric que des dels Arcs reculli la gent gran o petita dels barris i la porti fins als multicines o fins al cementiri per Tots Sants, o fins les zones comercials de tocar el camp de futbol.
Tots els sons de Figueres diuen que aviat hi tindrem una escola nova, els alumnes de la qual pagaran els llibres dels alumnes pobres de les altres i viatjaran en autobús privat.
La nova perifèria de Figueres ja ressona en el futur. El present espera noves anàlisis i propostes absurdes destinades a servar relíquies d'un model de desenvolupament caducat.