Rellotges de sol, un patrimoni històric per recuperar

Els rellotges de sol estan molt presents a Catalunya, ja sigui en ciutats com en àmbits rurals, però una part dels conservats estan en mal estat. Des de fa dos anys, el Centre Mediterrani del Rellotge de Sol amb seu a Besalú s'ha proposat, amb l'ajuda dels seus cinquanta socis, recuperar aquest patrimoni i donar-los a conèixer a la societat. La seva principal eina de treball és l'elaboració d'un catàleg amb informació detallada i contrastada a nivell de l'Estat i també a fora. De moment, ja en tenen 3.000 referències, de les quals 2.000 es troben en terres catalanes. Conscienciar a les administracions sobre la seva importància també és una de les seves batalles.

Aquests enginys són gairebé tan antics com la humanitat i els seus orígens es remunten al neolític. Fins fa uns segles enrere, marcaven el ritme i l'organització del treball fins que van arribar els rellotges mecànics i aquests primers van quedar en un segon terme. Ara són poques les persones que s'aturin a contemplar-los i menys encara els que coneguin la situació dels que hi ha instal·lats a la zona on viuen .

Un grup d'amants d'aquesta ciència, la gnomònica, que fa possible el seu funcionament, s'han proposat lluitar per aquest oblit i reivindicar aquests elements com a part del patrimoni etnològic del país, no només a nivell català sinó incloent també l'àmbit mediterrani, amb països com ara França o Itàlia. La lluita no només se centre en fer difusió entre la societat, per tal de garantir que les joves generacions s'interessin per aquest patrimoni, sinó que també treballen per conscienciar a les administracions públiques de la seva importància. 'Alguns rellotges estan en perill, fins i tot n'hi ha que estan en llocs públics i depenen de les administracions i això ens preocupa; són casos concrets però que val la pena recuperar', es lamenta el president del Centre Mediterrani del Rellotge de Sol, Bartomeu Torres.

Un catàleg fet amb rigor

La base de dades de què disposen compta amb unes 3.000 referències, de les quals unes 2.000 pertanyen a Catalunya. 'Estem convençuts que n'hi ha un miler més per descobrir. Però som molt estrictes i no n'hi ha prou amb una foto, volem trepitjar el terreny, identificar-lo, recuperar dades històriques recollir documentació', explica Torres. Només així poden formar part del catàleg, amb un cens d'un miler que ja tenen fitxa.

D'aquests mil catalogats, entre un 50 i 60% estan en bon estat i un 15% formen part del que s'anomenen 'de sèrie', que són aquells que es poden comprar. 'Aquest funciona si la paret està orientada exclusivament al sud i també els cataloguem perquè ens marca la sensibilitat de la persona que té la voluntat de posar-ne un a la paret'. El 25% restant caldria fer-hi treballs de restauració.

El rellotge més antic de Catalunya està al museu de Guissona d'època romana, concretament del segle II, però també n'hi ha molts al segle XVII i XVIII fins arribar a l'actualitat. I és que a dia d'avui també hi ha persones interessades en construir-ne i una de les tasques del centre és assessorar-los i posar-los en contacte amb els artesans. 'Se'n fan i de molt espectaculars, com és el rellotge modern que tenen a Vilafant, Sant Julià de Vilatorta o també a Besalú, entre moltes altres poblacions. Un bon rellotge però també necessita una bona interpretació i per això també es dediquen a explicar el seu funcionament.

El catàleg es distribueix entre els socis cada any però la seva voluntat seria poder fer accessible aquesta informació a través d'un web.

Una gran varietat

Hi ha molts tipus de rellotges de sol, de diferents estils, èpoques i tècniques. Tots tenen per una banda, la part de medició, i per l'altra la part artística. Fa uns segles, tenir un rellotge de sol a casa era un distintiu de cultura i modernitat i sovint anaven acompanyats d'alguna frase de caire filosòfic, ja sigui d'alabança a Déu, amb un missatge moral o simplement un joc de paraules.

Tot i que algun els puguin veure com a uns mers testimonis del passat, també hi ha defensors que els consideren uns mecanismes d'allò més ecològics, que no fan soroll i tampoc necessiten peces de recanvi.