Els sindicats carreguen contra la nova normativa de zones vulnerables per nitrats

GIRONA | LAURA FANALS
El Govern de la Generalitat va aprovar ahir el nou programa d'actuació per a les zones vulnerables de contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, que a les comarques gironines afecta 101 municipis. Tot i que era una normativa esperada -se'n parlava des de feia mesos i els sindicats agraris fins i tot hi havien presentat al·legacions-, la seva aprovació definitiva ha caigut com una galleda d'aigua freda als afectats, que es queixen que no s'han tingut en compte les seves al·legacions i afirmen que el nou decret només els perjudicarà.
La nova normativa serveix per revisar, actualitzar i unificar diversos aspectes de la normativa existent en aquests àmbits. Amb aquest decret, assenyala la Generalitat, s'aconsegueix "un major equilibri" entre els criteris de protecció de les aigües i el desenvolupament de l'activitat ramadera a les zones vulnerables.
En aquest sentit, el Govern català indica que es millorarà la delimitació de les èpoques en què no s'han d'aplicar els diferents tipus de fertilitzants als cultius, tant pel que fa als minerals com els orgànics. A més, també s'actulitza la quantitat màxima de nitrogen aplicable per hectàrea. Segons el Govern català, això es fa sense perdre de vista la necessitat de tenir una "agricultura productiva", de manera que s'estableixen límits per obtenir collites màximes en les diferents zones. Tot això tenint en compte, segons la Generalitat, que el nou decret permetrà mantenir la productivitat dels cultius o fins i tot incrementar-la a través d'un millor ús dels adobs disponibles.
Un altre aspecte que regula el text són les distàncies a respectar en l'aplicació dels adobs orgànics i minerals, així com els terminis per a incorporar-los dins del sòl des del moment en què s'han aplicat sobre la seva superfície.
Respecte a l'emmagatzematge de les dejeccions ramaderes, el text només limita el règim que ja era vigent fins ara, aclarint alguns aspectes i regulant els apilaments temporals a peu de finca. Finalment, s'estableix l'obligatorietat de determinats preceptes relatius a les dejeccions ramaderes, també a les zones no designades com a vulnerables. Tot i això, en aquests espais la regulació es limita a menys aspectes, bàsics però suficients, per assegurar-ne una gestió mínimament correcta.
Però els sindicats agraris -Joves Agricultors de Catalunya (JARC) i Unió de Pagesos (UP)- s'han mostrat molt crítics amb la nova normativa, fins al punt que aquest últim està disposat a portar-la als jutjats. Els representants dels pagesos es queixen, bàsicament, que no se'ls ha tingut en compte i que la decisió només perjudicarà la seva productivitat.
Per una banda, Unió de Pagesos critica que la normativa europea estableix que, per declarar una zona com a vulnerable per nitrats, s'hi han d'haver fet entre 6 i 24 pous anuals, i en alguns casos, amb només un ja s'hi han declarat. Però el que més temen és que la normativa provoqui ara més especulació amb els terrenys, ja que per tenir una mateixa explotació ramadera ara es necessitarà un espai més gran, amb les consegüents pèrdues que això comportarà. "Si per a 1.000 porcs es necessitaven fins ara unes 40 hectàrees, ara se'n necessitaran 60", exemplificava ahir Lluís Mont, d'Unió de Pagesos. Segons va afegir, el fet que es necessitin més hectàrees comportarà un increment de l'especulació, i tenint en compte que el sector porcí ja és especialment complicat, considera que això només agreujarà les coses.
JARC, per la seva banda, ha carregat contra l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) perquè la proposta d'ampliació de les zones vulnerables a Catalunya és "totalment insuficient i poc aclaridora".
En aquest sentit, el sindicat denuncia que el sector rural no va estar prèviament informat: "Si el Govern entén que procés participatiu vol dir exposició pública, malament anem, ja que pensem que el diàleg per qüestions d'aquesta envergadura no es pot limitar a informar-ne en el Consell de Direcció de l'ACA, en el qual els dos representants del sector agrari ja s'hi van oposar de manera contundent", va expressar en una nota difosa ahir.
En referència als punts de mostreig escollits, JARC pensa que la seva distribució no ha estat prou representativa del sector. I pel que fa al nombre d'hectàrees necessari, assenyalen que, si s'amplia la normativa, la producció en sortirà perjudicada, perquè les hectàrees "són les que són" i la productivitat s'ha de mantenir. Finalment, JARC creu que cal "una millor gestió política d'aquestes qüestions" que sàpiga valorar les conseqüència que poden tenir les ampliacions de les normatives.