GIRONA | LAURA FANALS
Un total de 114 immigrants que viuen a les comarques gironines han demanat al Ministeri de Treball i Immigració els ajuts per acollir-se al retorn voluntari als seus països, que van entrar en vigor l'11 de novembre de l'any passat. D'aquests, 86 expedients han estat aprovats, 10 denegats, en 10 casos els interessats han renunciat abans de conèixer la resolució i 8 més encara estan pendents de resoldre's.
Tot i que la xifra no és especialment elevada, les entitats que treballen amb immigrants afirmen que la quantitat de persones que s'han interessat per tornar a casa seva s'ha incrementat en els darrers mesos, especialment a causa de la crisi econòmica. Des de Creu Roja, Jordi Martori assenyala que ha crescut un 50% la quantitat de gent que pregunta per aquest tipus de qüestions respecte l'any passat. A més, també ha augmentat de forma considerable la quantitat de gent que rep el servei de suport psicològic. "Es tracta de persones que han vist com no es complien les seves expectatives aquí i han demanat el retorn, però encara no saben si se'ls concedirà l'ajuda", explica Martori. "Tota aquesta situació és molt frustrant i per això necessiten suport psicològic", afegeix.
Càritas, per la seva banda, explica que ells no els ajuden directament a tramitar el retorn, sinó que deriven els immigrants interessats a Creu Roja, perquè té una àmplia experiència en aquests temes, igual que fan altres entitats. Tot i això, sí que han notat també que darrerament els ve més gent per interessar-se sobre com tornar als seus països d'origen. Segons explica Paco Pardo, coordinador de Càritas a Salt, de les 400 persones amb qui han tractat durant aquest any, unes 30 s'han interessat pel retorn voluntari. "Era gent que havia arribat amb unes expectatives, i que en alguns casos només havien sentit a parlar de lluny de la necessitat de papers, i que un cop han vist el panorama, veuen que no tot és tan fàcil", assenyala Pardo.
La majoria, segons indica el responsable de Càritas a Salt, són homes, que són els que més difícil ho tenen per trobar feina enmig de la crisi econòmica, tot i que també hi ha dones. Elles, però, tenen la possibilitat de treballar en àrees com l'atenció a la gent gran o el servei domèstic, malgrat que tampoc hi ha feina per a totes. Per això, les que tenen vincles familiars més forts amb el seu país d'origen -per exemple, fills o pares en situació de dependència- decideixen tornar, i les altres intenten espavilar-se, canviant de sector o de ciutat.