sí o no

JOSÉ LUIS TORRES Fa uns dies, el nostre company columnista (no, no s'esverin que això no és un petó de Judes) Dídac Moreno, a les pàgines del company editorial l'Empordà, extreia del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament figuerenc, Pere Casellas, unes sucoses declaracions amb las quals el polític socialista, aprofitant el seu caràcter d'alcalde accidental, transitori o provisional per l'absència per vacances del titular de la vara, semblava voler marcar territori.
Va dir aquesta au fènix (recordin que si l'Armangué no hagués dimitit, Casellas no hagués estat regidor) que es mostrava contrari a la instal·lació de la nova biblioteca als terrenys actualment destinats a parc de la plaça Catalunya, i que volia que l'import del lloguer de terrenys públics per a la construcció d'un col·legi privat es destinés en la seva totalitat a subvencionar o regalar llibres de text pels escolars figuerencs. Blanc i negre, vaig pensar. Una de freda i una altre de calenta. Que sí i que no, bo!
En els aspectes bàsics d'aquests dos temes ja m'he pronunciat amb anterioritat amb els articles "Un altre error" (biblioteca) i "Negoci privat, ajuda pública" (col·legi), però puig que el terreny polític figuerenc sembla ser manxec, ple de Guadianes que apareixen i desapareixen, reprenem-los.
Així doncs, que sí; que m'ha semblat molt i molt bé que algú hagi donat la cara i des del poder partidista i municipal hagi acabat reconeixent que incrustar un edifici de cinc (o sis) plantes en una zona enjardinada i d'esbarjo per a pares i nens en el centre de la ciutat és una aberració. I que es vulguin aprofitar les infrastructures bàsiques de l'actual presó per dotar la ciutat d'aquest nou equipament, em sembla de meravella. Segur que menys costos i un major servei al ciutadà davant la desconcentració de serveis. Ara només falta l'acord general i comunicar la decisió als serveis de Cultura perquè posin fil a l'agulla.
Però en el tema del finançament públic dels llibres de text, a l'espera de possibles matisos, que jo tampoc no vull caure en una declaració demagògica, si ha de ser una mesura d'aplicació general, ni parlar-ne! Per què? És una mica llarg, però es tractaria de visions enfrontades de com han de ser i què han de fer els poders públics per atendre les necessitats ciutadanes més enllà del proteccionisme paternalista i partidistament interessat per fomentar l'aparició de ciutadans productius en lloc de la d'acòlits paràsits. Si ni tan sols se'ns permet ni se'ns invita a un mínim esforç per la cultura formativa i productiva, quina mena de joves estem formant? Ciutadans o mantinguts adeptes? Quina classe de societat volem crear? Simbiòtica o parasitària?
Els explicaré una anècdota recent. En un descans entre classe i classe, amb els alumnes (més de setze anys) fem petar la xerrada. Un se'm queixa del cost dels llibres i propugna que els poder públics els haurien de subministrar gratuïtament. Me'l miro i li dic: "Treu el paquet de cigarretes que portes a la butxaca". Ho fa. És un paquet de ros americà. Li pregunto: "Quant et costa el paquet?". "Tres euros", em respon. "I quants en consumeixes a la setmana?", torno a preguntar. "Un parell". "Doncs fes el càlcul i veuràs que et surten molt més barats i molt més productius els llibres que la nicotina".
Però no, ja sé que això és predicar en el desert: la política d'esquerres no ha estat mai la d'aconseguir el benestar practicant l'esforç i el sacrifici sinó matant la gallina dels ous d'or. I això, molts d'aquests joves progres, encara que alletats pel capitalisme, ho segueixen practicant.