Senyalitzen 28 punts emblemàtics de la ruta de l´exili a 17 pobles de la comarca

FIGUERES | YOLANDA FALCÓN/DDG
El Memorial Democràtic ha senyalitzat 28 punts de les rutes de l'exili a 17 municipis de la comarca, en un nou itinerari anomenat Retirada i camins de l'exili, que recorre indrets tant emblemàtics com ara la Mina de Negrín, on es van amagar els tresors de la República; el Coll de Lli, per on van fugir els presidents Companys, Azaña i Aguirre, o el Mas Perxés, darrere seu de la Generalitat. L'objectiu: redescobrir els camins per on van fugir prop de mig milió de republicans amb l'inici de la Guerra Civil.
La nova ruta, que s'ha fet en col·laboració amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i els diversos ajuntaments implicats, senyalitza punts com el coll del Pertús, a la Jonquera; el coll dels Belitres, a Portbou; el Mas Perxés, a Agullana; el coll de Manrella, a Agullana; el coll de Lli, a la Vajol; el mas de Can Barris, a la Vajol, seu de la presidència de la República; el castell de Sant Ferran, a Figueres; el castell de Peralada, i la mina d'en Negrín, a la Vajol. En total són 28 punts de 17 municipis de l'Alt Empordà. Segons va explicar el director del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, Jordi Font, aquesta senyalització és una primera fase, que té el Museu com a epicentre i que a mig termini es pretén senyalitzar tota l'àrea pirinenca catalana fins a la Cerdanya. Finalment, s'estendrà de la banda nord-catalana.
Per la seva banda, el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, demana la implicació de tots els ajuntaments per crear un discurs nacional de memòria democràtica i ha considerat que la figura que simbolitza el president Companys havia de servir per posar-ho en marxa.
"Estem necessitats de recuperar-nos i aquesta recuperació no serà completa fins que tots els residus del franquisme desapareguin, i entre ells cal aconseguir l'anul·lació del judici del president de la Generalitat, Lluís Companys", diu Caminal.
El director dels Serveis Territorials de Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a Girona, Marc Vidal, ha destacat la importància del Memorial per "restituir la dignitat" d'aquelles persones que havien patit l'exili. Vidal també es va referir a les "tres mirades de l'exili", fent referència a la necessitat de recuperar del passat els valors democràtics dels republicans i difondre'ls per evitar que es tornés a repetir l'episodi que va propiciar l'exili.

70 anys de l'èxode
La inauguració d'aquest nou itinerari coincideix amb la commemoració del 70è aniversari de l'exili. Les comarques gironines van ser l'escenari principal de la retirada de centenars de milers de persones, incloent-hi els màxims dirigents de la Generalitat, de la República espanyola i del Govern basc. Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula que van fugir cap a França, passant pel Pertús, Portbou i altres punts de la comarca, 350.000 persones. A aquesta xifra cal afegir-hi aquells que van travessar la frontera pels camins de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès. Per això, el nombre d'exiliats ascendeix a ?gairebé mig milió de persones.