L´airet de la tardor que s´acosta

JORDI XUCLÀ Desercions
L´exministre Jordi Sevilla ha presentat la seva renúncia a l´acta de diputat al Congrés dels Diputats i ha passat pàgina a una llarga etapa d´activitat política per anar a desenvolupar la seva activitat professional al sector privat. Vaig parlar amb Sevilla dimarts al matí. Aquests últims mesos ens han reunit diversos projectes socials. És la primera renúncia d´un dels membres del nucli inicial de «Nueva Vía», el grup de diputats que va promocionar Zapatero a la Secretaria General del PSOE el 22 de juliol del 2000. La seva no és una renúncia per cansament de la política, sinó una deserció mig silenciosa. El portaveu d´Economia dels socialistes a l´oposició havia estat el cap de Gabinet del ministre Pedro Solbes en el període 1993-1996. Pedro Solbes serà el següent exministre que dimitirà d´aquí a alguns dies («No puc votar, per pudor intel·lectual, algunes mesures econòmiques d´increment innecessari del dèficit públic»). El seu destí, un tranquil institut d´economia a Brussel·les. Però també estan buscant la seva sortida i la seva renúncia a l´escó Bernat Soria (exministre de Sanitat i diputat per Alacant) i Mercedes Cabrera (exministra d´Educació i número 2 per Madrid del PSOE el 2004). Zapatero ha nomenat 37 ministres en cinc anys justos. Cap president de la democràcia ha fet tantes remodelacions del seu gabinet en tan poc temps. Dels 350 diputats elegits el març de 2008, 68 han renunciat a l´escó l´últim any i mig. La majoria, socialistes. Aquest no és un projecte exactament socialdemòcrata. No hi ha corrents organitzats dintre del socialisme espanyol però sí decepció i la certesa que en aquesta segona legislatura no s´encerta a trobar el fil conductor, el nervi d´una acció política reformadora de llarg abast.

abans del sis d´octubre
Aquests són uns bons dies per llegir el llibre Abans del sis d´octubre (un dietari), d´Amadeu Hurtado (Quaderns Crema), que va escriure aquest llibre d´anotacions i reflexions polítiques entre maig i setembre de 1934, mentre defensava davant el Tribunal de Garanties Constitucionals (el Tribunal Constitucional de la II República) la llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament de Catalunya i que el Govern de la República havia recorregut. Llibre on es reflecteixen molts dels defectes que han marcat la nostra història recent. Decisions preses a cop calent i amb molt de sentimentalisme de curta volada. Podríem dir, desgraciadament, que, en conjunt, els catalans no som gaire bons fent política. Sobretot a l´hora de calibrar els passos a fer en la nostra política davant la selva del Madrid polític. Hi ha pàgines senceres d´aquest llibre que són vàlides per expressar errors de reacció davant la futura sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut d´Autonomia. Sentència que pot ser que no arribi en setmanes ni en mesos.

prostitució
El diari El País va publicar fa pocs dies unes fotos de sexe en ple carrer en la nit barcelonina, al voltant de la Boqueria. Aquestes fotos haurien pogut ser publicades fa molt temps perquè el tema no és nou. Ha començat l´escalada d´altres diaris per publicar fotografies igualment denigrants. Les conseqüències per a la imatge de la ciutat poden ser molt negatives. L´alcalde de la ciutat, desaparegut durant dies. Quan Sarkozy va ser ministre de l´Interior de França el primer cop, va acabar amb la prostitució de carrer amb una llei estatal. Aquí, el nostre Govern progressista, embolicat en el debat essencialista de la regulació o de la prohibició, deixa passar el temps i deixa degradar la situació en un llimb abonat per les màfies i el proxenetisme. Quants cops les idees essencialistes han abandonat la solució legal i pragmàtica de problemes concrets! Aquest n´és un cas concret.

debat econòmic
Dimarts se celebrarà el primer Ple del període de sessions del Congrés dels Diputats. Dimecres hi haurà al Congrés un debat monogràfic sobre la situació econòmica protagonitzat pel president del Govern i els líders dels grups parlamentaris. Serà el setè cop que seran presentades «mesures estructurals» que no tenen res d´estructural i molt de pirotècnic. Per un polític, molt pitjor que equivocar-se és que s´instal·li la impressió que no controla la situació, que no se n´assabenta. Aquesta és la impressió que transmet el president del Govern en la seva segona legislatura. Un desastre irritant.

on és la frontera
Circulant per l´autopista AP-7 entre Girona i Barcelona. Hom es troba un cartell que anuncia el canvi de demarcació, de província, en un pont sobre el riu Tordera. Però no és fins a 7 quilòmetres després que es troba el cartell que anuncia que hom arriba al Vallès Oriental, comarca que fa frontera amb la gironina la Selva. On és la frontera real? Sobre la Tordera o set quilòmetres més enllà?

caixa girona
Dilluns es discutirà en profunditat la fusió/absorció de Caixa Girona amb tres caixes més. Aquesta és la notícia de la setmana i segurament de l´any. Qui n´és el responsable? La crisi financera global i la crisi immobiliària local, sens dubte. No cal anar a buscar gaire més enllà. Un cop per a la identitat de les comarques gironines. Dues opcions: continuar sols com per exemple Caixa Laietana (que té uns números més complicats) i veure-les a venir contra la posició del Banc d´Espanya i el seu fons de rescat o participar des d´una posició de lideratge en una fusió entre semblants (que no era la fusió amb Caixa Catalunya). La por té formes objectives (resultats i números concrets) i fantasmes subjectius. Només el temps dirà quina era la decisió inajornable i els encerts i els errors. Només puc dir que estic consternat i que la lluita només es pot lliurar amb un bri d´identificació sentimental (i racional) amb les comarques gironines, cosa que no sempre ha presidit les decisions d´una part de l´equip tècnic que ha estudiat la fusió. En aquest cas sí (excepcionalment!) que la societat civil gironina estava disposada a participar en un vaitot al qual ni tan sols ha estat convidada. Felicitats als qui han lluitat per preservar la independència i encerts en la difícil feina de guanyar posicions a una fusió a la qual s´arriba tard.