Els topònims dels carrers de figueres

JOSEP MARIA BERNILS L'Ajuntament de Figueres ha aprovat un projecte d'obra municipal ordinària denominat "D'adequació i normalització de les plaques de topònims de carrers a Figueres", ja que en l'exposició d'aquest es considera que alguns no estan ben expressats. L'anunci es va exposar al públic sense que es presentés cap reclamació.
L'explicació de l'acord indica que la ciutat de Figueres no compta amb una ordenança concreta o un reglament específic que estableixin uns criteris per a la toponímia d'àmbit municipal, sigui per denominació o sigui per la retolació de les vies públiques. L'acord municipal segueix dient que la ciutat actual de Figueres és el resultat de la pràctica de la denominació de diverses èpoques del passat, que aplica criteris diferents segons el moment en què es van adoptar. Les plaques, generalment, són de pedra de Figueres, però han anat variant les seves dimensions i també els criteris en els textos que contenen.
Els noms dels carrers de Figueres es van posar a la seva inauguració, generalment amb pocs canvis, encara que hi ha, especialment, tres èpoques en què es van variar clarament. Són els anys de la Segona República, els de la Guerra Civil i els de la postguerra, segons el govern municipal que hi havia en aquells moments. La majoria d'aquests es van ractificar un cop acabat aquells esdeveniments. Recordem que en aquestes èpoques es van canviar noms tant de polítics com d'institucions.
Un dels primer acords de l'Ajuntament resultant de la Segona República, el 1931, va ser el canvi dels següents noms: plaça de la República, anteriorment dita de la Constitució; avinguda de la República al dit d'Alfons XIII o carrer Nou; l'antic president dels Estats Units Wilson substituint l'anterior de Príncep d'Astúries o Pujada del Castell; el de Fermín Galan, abans dels Enginyers; el polític Garcia Hernández, que anteriorment era el de Forn Baix; Mariana Pineda, el que portava el nom d'Isabel II; Dr. Rial, abans del Príncep i el d'Ignasi Iglesies, que era el de Girona, el qual , per les protestes dels veïns, el van retirar i el posaren al carrer de la Rutlla.
El mes de desembre del 1936, en plena Guerra Civil, es va canviar el nom de 45 carrers, generalment substituïts per noms de polítics, especialment d'extrema esquerra. La llista s'inicia amb el carrer Alvárez de Castro, que fou substituït pel nom de 6 d'octubre i acaba amb el carrer Vilallonga, que el van nomenar Durruti.
El 1939, un cop entrades les tropes nacionals a Figueres al final de la Guerra Civil, l'Ajuntament va prendre un acord que suprimia el noms posats amb posterioritat a l'1 de gener del 1923 i canviaren, inicialment, els noms de Generalísimo, que era el de la plaça Ajuntament; el de Calvo Sotelo, que era l'anterior de Pi i Margall, el de la Victòria, a la plaça que havien titulat de la URSS, ara del president Terradelles; el general Mola, a l'avinguda Wilson o Pujada del Castell; el Dr. Burgas, al de Joan Tutau o carrer dels Fossos; el de Màrtires de Teruel, al del Prat de la Riba o carrer Ampla i el nom de la Rambla, que va ser complementat amb el Sara Jordà, que era una figuerenca que havien afusellat els republicans a l'inici de la Guerra Civil, que havia viscut a l'esmentada Rambla. Després del 1939 hi ha hagut alguns canvis i ara l'Ajuntament ha volgut concretar algunes dades en vista de la retolació de les èpoques passades, en les quals s'hi van aplicar criteris diferents. Al llarg del segle XX s'ha mantingut el model de plaques generalment de pedra de Figueres, però han anat variant les seves dimensions i els criteris en els textos que contenen. En general, els personatges homenatjats són designats amb el nom i el primer cognom, llevat d'algunes excepcions. En vies dedicades a personatges destacats s'incorpora la data del naixement i la de defunció, això com un breu anotació de la seva professió i la de defunció. L'acord diu que no s'ha de posar al nom del personatges un mot que expressi la seva categoria o professió.
Aquest acord indica que es manté els noms d'algunes plaques sense proposició ni article per coherència amb la resta de plaques del barri i evitar confusions o males interpretacions. Igualment es mantenen els criteris d'anteposar la condició del personatge únicament en els casos ja existents. En els casos en què la via està designada únicament pel cognom del personatge no s'hi incorpora cap més informació. En d'altres hi ha la data del seu naixement i la de defunció i una breu anotació de la seva professió. També es pot donar el cas que en una via pública coexisteixin plaques antigues amb d'altres de noves i es faci més evident la diferència. En tot això, l'Ajuntament va aprovar els topònims en els següents carrers. Carrer d'en Blanch per Blanqueries de Blanc, ja que anteriorment en aquesta vila hi havia hagut una indústria de blanqueries. El de la Caserna haurà de portar solament Caserna. El de la Massana, que hauria de modificar-se amb el nom de Maçana. El de Sant Simó, que hauria de suprimir-se perquè no existeix. El del Nord hauria de posar únicament carrer Nord. En el de Clerch i Nicolau diu que s'hauria de suprimir el complement de "benefector 1854-1912". En el de L'avi Xaxu diuen que s'hauria de suprimir "compositor de sardanes...". El de Marina Vega hauria de portar el de General Marina Vega. En el de González de Soto s'hauria de suprimir "educador". El de Monturiol, que diu "inventor i polític", hauria de posar únicament de Monturiol. El de "Muntaner, cronista" hauria de posar carrer Muntaner. En el de Torras i Bages s'hauria de suprimir "escriptor". En el de Pella i Forgas també s'hauria de suprimir la designació "historiador". En el del Doctor Ferran caldria eliminar "metge". En el de Pere III s'hauria d'eliminar el complement "el cerimoniós". En el del Poeta Marquina caldria de treure els anys "1879-1946". En el de Joan Bruguera s'hauria de corregir el segle XVIII. I en la ronda del rector Arolas caldria eliminar els anys "1882-1936". Finalment, a l'avinguda Salvador Dalí i Domènec, s'hauria de suprimir "escriptor i polític 1906-1988". Totes aquestes normes es van aprovar per l'adequació i normalització de les plaques de topònims de carrer, segons aquestes esmenes.