Una cartografia de les Illes Medes troba un riu subterrani

DDG/EFE Un riu subterrani d'aigua dolça, que neix a la muntanya del Montgrí, al costat de l'Estartit (Baix Empordà), circula entre aquesta població i les Illes Medes, segons que ha detectat un equip d'investigadors que ha usat un nou sistema de radar aeri que identifica les capes d'un terreny i les zones on hi ha aigua. Aquest grup pretén ara que, després de la seva investigació, les autoritats potencïin l'espai i el converteixin en un lloc d'activitat biològica semblant a les Illes Medes.

La troballa, realitzada per l'empresa Movinmarine, especialitzada en l'estudi i la reinterpretació del medi subaquàtic, ha confirmat el que ja se sabia, que a la zona hi havia punts d'aigua dolça, però fins ara mai no s'havia especificat el seu origen ni el recorregut de l'aigua, ni s'havia elaborat un mapa hidrogràfic del fons marí.

Joaquim Casellas, l'investigador que ha coordinat aquest treball, ha explicat que aquest riu subterrani té gairebé tres quilòmetres de longitud, des de les costa del Montgrí, on està l'aqüífer principal, fins a l'interior de les Illes Medes.

El riu subterrani, que de moment no te cap altre nom, recorre l'interior de les Medes i desemboca al fons de les roques, amb un cabal de certa consideració que raja de forma constant, encara que depenent de les pluges.

A més, ha confirmat que a la costa hi ha una altra mitja dotzena d'aportacions d'aigua dolça a la zona depenent de les èpoques plujoses, i que a la costa del Montgrí és on hi ha més cavitats càrstiques, com es denomina a les coves excavades per corrents d'aigua a massissos de roca calcària.

Casellas ha assegurat que han detectat que en aquesta zona és on es perd més aigua dolça al mar de tot Catalunya per la seva geologia, a base de roques molt poroses que es dilueixen fàcilment.

Per a aquest investigador, aquesta gran aportació d'aigua dolça al mar influeix directament en la bellesa del fons marí a causa de l'aportació de nutrients que arrossega l'aigua i que alimenten tot aquest ecosistema, cosa que afavoreix la vegetació marina.

L'aigua que s'ha trobat, tot i ser dolça, no és apta per al consum de boca perquè té un fort gust metàl·lic pel recorregut que fa entre les roques, però creu que es podria utilitzar per regenerar fons marins de zones sense vegetació.

Per a Casellas, canalitzant aquest cabal d'aigua dolça tan ric en nutrients es podrien regenerar zones arenoses si prèviament es fes sobre elles una aportació de roques, i serviria fins i tot per crear una bioreserva natural marina en qualsevol lloc de la costa catalana, tenint en quanta les característiques de la zona pel que fa a temperatura, el subsòl, etc.

Per la detecció i el seguiment de aquest riu subterrani que circula per els fons del mar es va haver de treballar en un sistema especial de radar adaptat en un helicòpter i va ser necessari digitalitzar els fons de les illes Medes en 3D per ubicar el trajecte del riu submarí.

L'empresa ha treballat durant gairebé un any a posar a punt aquest radar aeri i a elaborar una cartografia digital de tot el fons marí i l'entorn de les Illes Medes, que té, segons Casellas, una precisió de 6 mil·límetres respecte a la realitat.

Posteriorment, amb aquesta cartografia submarina s'ha elaborat una guia en tres dimensions per a bussejadors "que ja sabien que a la zona hi havia zones d'aigua més fredes, però sense saber per què", segons aquest investigador.

La cartografia, que ha finançat la Generalitat, inclou els mapes de corrents marins predominants, les capes freàtiques d'aigua dolça que hi ha al mar i les que surten a la costa.

Respecte al radar que han utilitzat, Casellas ha explicat que emet a molt baixa freqüència ones capaces de reconèixer diferents capes d'un terreny i de zones on hi ha aigua, i que poden fins i tot discriminar, per les interferències que emeten, de quin tipus de material o d'aigua es tracta.

Ha explicat que el que és innovador de l'equip que han utilitzat és que el radar és aeri -es pot instal·lar en un helicòpter-, i capta cada radiació del mineral contra el qual xoca l'ona, i permet analitzar el fons del mar a través del líquid sense límit de profunditat.

D'aquesta manera, les Medes podrien ser en breu el camp d´assaig mes important de l'Estat espanyol per observar com actua i poder reproduir en altres indrets la riquesa del fons marí.