Els camins i carreteres de figueres

JOSEP MARIA BERNILS Avui que s'està debaten el pas d'una nova via ferroviària per la zona oest de la població de Figueres, on ja hi ha també l'autopista, la ciutat quedarà encerclada de vies de comunicació. Això fa pensar en el passat històric en el qual, i degut a la seva situació geogràfica, Figueres fou una població rodejada de camins i carreteres des del seu inici històric. Molts d'aquests camins han desaparegut i altres s'han incorporat a la xarxa viària de la població. Es tracte d'una relació de noms que te la seva importància ja que forma part del seu passat.
Es el camí més antic documentat era la calçada romana, avui desapareguda sota les terres del rec de l'Aigueta i que formava el límit oficial del terme municipal de Figueres amb el de Cabanes. Es tractava de la via que els romans anomenaren Domitia, i és tard Via Augusta, i que després de creuar els Pirineus anava fins a Tarraco. A l'edat mitjana va portar el nom de Via Francesca i Via Calciata. Dins de l'actual població de Figueres passava per l'esmentada zona Aigueta i els actuals carrers de Narcís Soler, Calçada dels Monjos, Méndez Núñez, Nou i Borrassà. Encara l'any 1421 s'esmentava amb el nom de "Calçada" un terreny plantat de vinya a la zona de l'Aigueta i també la plaça del Gra, en un terreny d'oliveres, en un document d'inicis del segle XVIII.
Un cop desaparegut l'imperi romà es formà el nou camí ral una part del qual fou l'actual carretera NII, però que es va desviar de la calçada romana prop de Pont de Molins, passant pel costat del marge de la muntanyeta del castell fins a una placeta dita del Rei que es formava al final de l'actual carrer de la Jonquera, on hi havia el convent dels frares franciscans, construït el 1483 i enderrocat a inicis del segle XIX amb la guerra de Napoleó. El camí seguia pels avui carrers La Jonquera. Girona i Nou fins a l'antiga calçada a l'extrem de l'últim carrer.
Com a complement d'aquesta via nacional, constaven els següents camins: de la sorra, dit també de la Dona morta, que es va formar amb motiu de la construcció del castell de Sant Ferran i que anava fins el riu Muga, a Cabanes, d'on treien la sorra pels treballs de la fortalesa.
El de La Pastora, que era un sender ramader que anava des del camí vell de Vilafant al de Llers i per on hi transitaven els ramats de bestiar de la zona oest de la comarca que portaven al mercat de Figueres. Passava per l'actual zona del Turó Baix i el carrer de La Pastora. El nom respon al fet de l'existència d'un mas, en el qual hi vivia una pastora i s'ha mantingut com un carrer modern. Una part d'ell també el camí de Besalú que anava a Avinyonet, a la zona de les Pedreres.
El de la Dinamita que anava de Figueres a Cabanes, pels masos Carreté i Canyet, prop de l'antiga fàbrica de dinamita que hi havia i que va explotar l'any 1888. Prop d'ell sortia el camí vell de Vilabertran, que s'iniciava en el carrer de la Jonquera, passava pel de Cadaqués, l'edifici de Caputxins i els actuals vials de la Costa Brava, Tapis i Font del Soc. Creuava pels camps de l'Agulló, del baró de Serrahí, Cendrassos, la Dinamita, La Marca, Anguila, d'en Renart, Granolles, Llinars, els Bosquets i Pradell.
Un altra era el camí de Sant Roc que s'iniciava al barri del Garrigal, avui carrer de la Tramuntana, i menava al convent de Sant Roc que estava al lloc on ara hi ha el castell de sant Ferran. A la vessant de la carretera de França hi havia una zona plena de garrigues amb els llocs denominats Camp de l'Oratori, Pla de Fontcoberta. Camp dels Capellans, Abeuradors, Pla de sant Francesc, Pontarró, Pla dels Suros, La Rabassada, els Canyers, el Canyet, i Pou d'en Borràs. Allà mateix hi havia el Camí de Perafita a Llers que era una variació de la carretera de Llers i sortia davant la parròquia de Sant Pere i passava pels avui carrers de Maria Àngel Vayreda i de Llers. Aleshores seguia pels Arcs del Castell i les zones dites el Cos de Cavall, Serra Roja, Coma Llobatera, Les Faldes, Porta Vermella, Basses dels Terrissers, Bosch de l'Abat, Bosc del Rei, Estant Negre, Pedrafita, Montpedrós, la Garriga, Les Comes i el Prat de les Fonts.
Un altra era el camí de Cendrassos que conduïa des de la zona del Pla dels Suros, avui final del carrer dit igualment de Cendrassos. Anteriorment el camí havia estat nomenat de la Vila d'Amunt i comunicava amb el Camí de les mosques. Avui una part porta el nom d'avinguda Costa Brava. A l'extrem de tramuntana del terme hi havia el Camí de Llers a Vilabertran, que també conegut per camí de la Princesa, ja que una part del mateix havia connectat amb el camí de Cabanes, dit així mateix de la Princesa, per haver-hi passat la princesa Blanca d'Anjou, l'any 1285, quan es va casar a Vilabertran. A la part sud, i sobre l'actual carrer de Fages de Climent, estava el camí que anava a les Forques, les closes d'en Clarà i a Palol Sabaldoria, a Vilafant. Molt important era el camí vell de Vilafant que transitava pels avui carrers de Vilafant, Col·legi, Via Emporitana i Camp dels Enginyers. Les terres del seu entorn, avui barri del Poble Nou, eren dites d'en Trias, d'en Cuñill, Bateria, Coll de Vilafant, Puig del Vi i Rodamilans. En fer-se la urbanització de Sant Isidre l'any 1999 es va suprimir una part rectilínia del camí.
També destacaven els dos camins vells de Castelló i de Vilatenim que sortien del carrer Nou de Figueres. Un passava pels actuals carrers de Castelló, Pompeu Fabra, estació del ferrocarril, passeig del Cementiri i camí vell de Vilatenim, i l'altre per la Calçada dels Monjos i carrer de Vilatenim. Els dos es va unificar l'any 1854 amb la nova carretera de Roses, després dita avinguda Vilallonga.
Altres camins eren: el Molí Petit, avui de la Sitja; de Vilanova de la Muga sobre els de Sant Rafael i Peralada; el de Sant Pau de la Calçada a Palol de Sabaldoira; el d'Espolla, avui de Narcís Soler; de l'Olivar Gran, que anava a l'olivar de l'Aloy al final del Santa Llogaia; la Closa de la Creu, situat a l'entorn del mas de Sant Pau de la Calçada; el camí de la Po, en el pla del Rei, al final del Jonquera; el de sant Pau, que anava des dels masos de Sant Pau i Micaló fins la carretera d'El Far; el de les Vinyes, una part del qual és avui de Joaquim Cusí Fortunet i que comunicava amb el camí vell de Llers; la font del Raig, també dita Porta Vermella, al final de terme amb Llers; el de les basses del Terrisser. També n'hi havia d'altres però de molt poca importància.