Una passarel·la per poder arribar fins a la zona de bany. Una cadira amfíbia per poder-se ficar a l'aigua sense haver de patir. I, si és possible, lavabos i dutxes que es puguin utilitzar amb comoditat. Són quatre elements que fan que les persones amb discapacitats físiques, vagin o no en cadira de rodes, també puguin gaudir de les platges. A la Costa Brava hi ha més d'un centenar de zones de bany, de les quals 32 tenen rampes instal·lades, de manera que se les podria qualificar d'accessibles, però en un de cada quatre casos -vuit en concret- aquest adjectiu queda difuminat, perquè no disposen de cadires amfíbies. Així ho han revelat els dos membres de l'entitat gironina Mifas (Minusvàlids Físics Associats) que aquest estiu han recorregut en cadira de rodes la costa gironina per confeccionar una base de dades online sobre els elements d'accessibilitat que hi ha a les zones de bany de la demarcació i les condicions en què es troben (http://www.mifas-girona.blogspot.com/).

"Per ser mínimament accessibles, les platges haurien de disposar de cadires amfíbies", ha explicat Manu Heras, un dels dos artífexs de la base de dades, tot recordant que les infraestructures que converteixen una platja en accessible no només són útils per a les persones amb discapacitats físiques, sinó també per a la gent gran i per als qui momentàniament han perdut la mobilitat.

Mifas també ha pogut comprovar que, mentre que tres de cada quatre platges disposen de lavabos, ("tot i que amb una rampa força inclinada que fa difícil pujar-hi amb la cadira", subratlla Heras), més deficitària és la disponibilitat de dutxes adaptades a les persones amb mobilitat reduïda, unes dutxes amb seients on ubicar-se traslladant-s'hi des de la cadira de rodes o asseure-s'hi si es va amb crosses o és difícil mantenir-se dempeus gaire estona: només 3 de les 32 platges en tenien, aquest estiu.

Poca resposta dels consistoris

Xifres, totes elles, que Mifas considera que conviden a la reflexió, i més tenint en compte que tan sols quatre dels 22 ajuntaments de la Costa Brava a qui l'entitat va demanar informació sobre l'accessibilitat de les seves platges van respondre a la petició. És per això que la base de dades no va estar enllestida fins a la segona meitat del mes de juliol: els dos membres de l'entitat van començar a recórrer les platges a mitjans del mes de juny, un cop els elements d'accessibilitat van estar col·locats.

L'entitat ja va denunciar a l'inici de l'estiu la poca disponibilitat de la majoria d'administracions locals gironines que, ha apuntat el president de Mifas, Pere Tubert, "és probable que en alguns casos apostin per instal·lar elements d'accessibilitat més aviat perquè aquesta és una de les condicions per obtenir la bandera blava". Tubert ha convidat els ajuntaments a passar d'apostar per la massificació a primar la qualitat. "A l'est d'Europa sorgeixen noves destinacions de costa massificades i és important que a la Costa Brava es pugui apostar per la qualitat, cosa que passa per fer les platges més accessibles", ha continuat Heras.

Esquí, vol sense motor, BTT

L'entitat projecta anar actualitzant la base de dades sobre les platges cada estiu, alhora que a partir del mes vinent n'obrirà una de nova que recollirà les destinacions de les comarques gironines on poder practicar esports accessibles. "La gent amb discapacitats físiques ha de saber que a Girona pot fer vela, caiac, handbike, vol en globus, vol sense motor, esquí, descens en BTT, submarinisme, tir amb arc, equinoteràpia o paracaigudisme; les empreses han de tenir clients per poder tirar endavant, i els empresaris poden veure noves oportunitats de negoci en aquest sector", ha explicat Heras.

Amb tot, l'entitat ha demanat a l'administració, i en especial al Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, suport administratiu i econòmic per dur a terme aquesta tasca i ampliar-la al màxim, alhora que ha reclamat una base de dades que reculli totes les oportunitats de turisme accessible de la demarcació.