Ramadà: quan la creença ha de conviure amb la feina

ACN/DDG L'obligació que tenen els musulmans de seguir un dejuni estricte i resar cinc cops al dia durant el Ramadà pot ser un escull a l'hora de compaginar-ho amb la feina. I és que en sectors com la construcció, la indústria o l'agricultura, si l'empresa no els deixa descansar durant les hores d'oració, els creients es veuen obligats a escollir entre seguir o no els preceptes religiosos. Per això, la implicació de les empreses és cabdal durant el mes que dura aquest ritual de puresa de l'ànima. Casos com l'escorxador de Girona o una granja d'Almacelles (Segrià) demostren, però, que la convivència de creença i feina és possible.

Ara fa un any, l'escorxador de Girona –situat al polígon Mas Xirgu- va introduir una mesura pionera a tot l'Estat per permetre programar els descansos de la plantilla en funció de les hores d'oració. Aquest és un dels punts que es va incloure dins un acord innovador per gestionar la diversitat de procedències entre la plantilla.

'Tenim treballadors de fins a dotze nacionalitats diferents, que vénen de llocs tant diversos com l'Àsia, la Índia, l'Àfrica o Sudamèrica', explica el gerent, Josep Maria Puigvert. L'acord per a la gestió de la diversitat intenta casar totes les creences i situacions personals amb l'àmbit laboral, amb l'objectiu 'de compatibilitzar horaris amb les necessitats de cadascú', indica el gerent.

Precisament, durant el mes del Ramadà és quan es pot veure l'eficàcia d'aquest sistema. I és que, dels 45 treballadors que té l'escorxador, més d'un terç (disset persones) practiquen l'islamisme.

No totes les empreses tenen mesures tant específiques i per tant, una altra de les opcions pels musulmans que fan el Ramadà és resar tres cops al dia durant més estona per recuperar les dues oracions restants. El que és clar és que, d'una manera o una altra, els musulmans que viuen a Catalunya intenten compaginar feina i religió el millor possible per tal de complir amb tot.

Resar i treballar

A l'escorxador de Girona, quan passen pocs minuts de les cinc de la matinada, els treballadors musulmans abandonen els seus llocs a la cadena de treball. Saben que han de menjar abans de tres quarts de sis, perquè després no podran ingerir aliments ni beure res fins que no es pongui el sol. Un cop s'han rentat les mans, els treballadors s'agrupen al menjador de l'empresa.

Un iogurt, un plàtan, un entrepà i –sobretot- aigua els ajudaran a aguantar un altre dia de dejuni. A més, abans de tornar a la feina, també faran la primera oració del dia. Per a ells, seguir aquests preceptes és molt important. 'Si no reso em sento molt malament i penso que em passarà alguna cosa dolenta', explica en Bailo Drammeh, un gambià de 37 anys que en fa tres que treballa a l'escorxador.

L'oració es fa en un despatx que l'escorxador els ha habilitat a la planta baixa. Els treballadors musulmans hi van entrant en petits grups, i l'imam Abdessamad el Amrani és qui dirigeix el res. 'El que es tracta és que tots puguin compatibilitzar els horaris de menjar i resar; fem feines dures en cadena, i permetre-ho ens ajuda a buscar la complicitat amb els treballadors', ressalta Puigvert.

Durant el mes del Ramadà, a més, també cal ser molt curós amb els horaris. 'Cal tenir en compte que els musulmans tenen una hora màxima per ingerir aliments, que cal respectar, perquè després es passaran molta estona sense no poder beure ni un glop', explica el gerent de l'escorxador.

Els primers a valorar el tracte són, de fet, els mateixos treballadors. 'Aquí comencem a treballar a les quatre de la matinada, i quan arriba l'hora a tots ens deixen resar sense problema; fins i tot, hi ha dies en què ho fem dues vegades', explica en Bailo Drammeh. I hi afegeix: 'Porto vivint deu anys aquí, i mai m'havia trobat amb empreses que ho permetessin'.

En una granja d'Almacelles (Segrià), en canvi, els musulmans que hi treballen opten per acumular les oracions a primera hora del matí, al migdia i a la nit. D'aquesta manera, poden compaginar sense problemes la religió i les obligacions laborals. El Nasser, que fa vuit anys que resideix i treballa a Catalunya, explica, entre un somriure, que un dels moments més difícils del dia és quan els seus companys no musulmans paren a mig matí a esmorzar, mentre ell segueix treballant.

Tot i això, pel Nasser, el més complicat no és no menjar ni beure durant el dia sinó ser 'un home com cal'. I és que durant el Ramadà, els musulmans no poden criticar, ni barallar-se, ni contestar malament -reaccions que tothom té quan està nerviós, a la feina i al seu dia a dia-. Tampoc poden fumar, un requisit que pels fumadors és molt complicat de complir.

El Nasser entra a treballar a les set del matí però s'aixeca cap a les sis ja que, abans que surti el sol esmorza alguna cosa com ara iogurts, formatge i llet. A partir de llavors, no menjarà fins a la nit. L'hora depèn de la lluna. Dimarts per exemple, el calendari marcava que es podia començar a ingerir aliments i beguda a partir de les vuit i set minuts del vespre. A aquesta hora puntuals, mentre la dona del Nasser posava la taula, ell resava. Posteriorment començaven a sopar amb la seva filla, el seu germà i la parella d'aquest últim, l'Anna, que era el primer any que feia el Ramadà. Tot i que cada dia varien el menú, sempre comencen amb la Harrira.

La Harrira és un menjar especial que els musulmans mengen durant el Ramadà. És un tipus de sopa feta amb aigua, farina, llegums i una mica de carn o pollastre que li dóna molt bon gust. El te, explica el Nasser, és també imprescindible, tot i que aquesta beguda es consumeix en grans quantitats durant tot l'any. Els dolços banyats amb mel són també un dels plats gairebé obligats a taula.

Més lliures

En Redouan Jdoudi té trenta anys i prové del Marroc. Va arribar a Girona el 2001, i des de fa set anys forma part de la plantilla de l'escorxador. Per a ell, poder resar a l'empresa els ajuda a 'treballar més contents'. Segons explica, 'la feina la fem igual, n'hi hagi més o menys, però amb la diferència que gràcies a això ens sentim més lliures'.

Normalment, la plantilla musulmana de l'escorxador de Girona para un cop per resar durant l'horari laboral. A vegades, però, quan cal sacrificar més animals del què és habitual, també fan una segona oració al migdia. 'Ens trobem o no al Ramadà, l'empresa ens respecta el nostre horari religiós', explica Jdoudi.

Tot i que enguany el Ramadà ha començat a finals d'agost, l'any que ve està previst, segons el calendari, que s'avanci i que la trentena de dies que dura siguin en ple estiu. Això complicarà molt més les coses sobretot als treballadors que passen la major part del dia a l'aire lliure sota el sol, com ara aquells que es dediquen a la construcció o a l'agricultura.