L'Hèctor farà un any a l'octubre. Però ahir es va convertir en un dels pocs nens de la demarcació que s'ha batejat pel civil. Els seus pares, en Daniel i la Raquel, van decidir abans que el petit nasqués que li donarien "la benvinguda al món amb algun tipus de celebració però que no determinaríem de quina religió havia de ser ni si havia de ser-ho". Per aquest motiu, el mes de febrer passat van comunicar a l'alcalde de Vilabertran -el lloc on resideixen-, Martí Armadà (ERC), que volien un bateig civil per al seu fill. "Des del primer moment es va mostrar disposat a col·laborar i, en lloc de posar-nos cap tipus d'impediment, aquesta mateixa setmana ens va fer arribar un guió de la cerimònia on ens explicava com es desenvoluparia", expliquen els pares.
Una presentació de qui és l'Hèctor, unes paraules "de tu a tu" del seu pare i, finalment, un grup de familiars que llegiran drets i deures del petit seran els principals actes amb què comptarà la celebració. No hi ha lleis escrites sobre com han de ser aquest tipus de batejos, així que el nen no tindrà la figura del padrí i la padrina, "sinó tota la família al seu costat en un dia en el qual la nostra intenció és que se li doni una benvinguda com a ciutadà i com a habitant de Vilabertran". Tampoc es tracta de cap moda, insisteixen els pares. I és que, de fet, hi ha hagut molt poques celebracions d'aquest tipus a la nostra demarcació però tampoc a la resta de l'Estat.
"Vam decidir que ho faríem així, molt abans de saber que això era possible i que hi havia hagut altres ciutats on s'havia fet", va explicar la Raquel. Ells es van casar pel civil al mateix municipi poc després de venir-hi a viure. Ahir, el seu fill ho va fer en el mateix edifici consistorial (als jardins si no plou) i l'alcalde els va obrir les portes de l'emblemàtica Torre d'en Reig per tal que els convidats i el petit poguessin veure el municipi des d'aquest espai, que s'obre només pels actes oficials. En total, una trentena de familiars es van congregar a l'espai per celebrar la cerimònia i un dinar posterior.
"El més important per a nosaltres és que l'Hèctor creixi amb la llibertat de poder escollir i si, més endavant, decideix que vol ser catòlic o budista o el que sigui, ho pugui fer", va insistir en Dani. Per la seva banda, la Raquel, va assegurar que "ens agradaria donar-ho a conèixer a les persones que no saben que aquest tipus d'actes són possibles i que hi ha alternatives per a aquells que no són creients però que volen donar la benvinguda als seus fills".
Lectura dels drets humans
Les cerimònies civils d'acolliment d'infants, actes laics en què se substitueix l'aigua baptismal per la lectura dels drets humans de l'infant i de la Constitució, han començat, en els darrers anys, a guanyar adeptes principalment als municipis petits. Els ajuntaments d'Igualada i de Sant Boi de Llobregat es van convertir a finals del 2004 en les primeres poblacions catalanes que feien oficialment aquestes cerimònies. S'hi van afegir la Sènia, l'estiu del 2005; el juliol de 2008 el de Mediona, a l'Alt Penèdès. A Girona, a principis de l'any passat Sant Feliu de Guíxols va ser uns dels municipis que han ofert aquesta celebració i el primer de la província.
