La proliferació d´algues multiplica per deu uns ocells aquàtics de l´Estany

ACN/DDG
L'Estany de Banyoles ha guanyat una nova espècie aquàtica de gran valor. Es tracta de la fotja, un ocell de color negre que contrasta amb el seu bec i front blancs. Fins fa uns anys, la seva presència era anecdòtica, no superava la trentena d'exemplars, però des de l'any 2002 ha crescut de forma exponencial fins a superar els tres-cents. Aquest canvi es deu a la proliferació d'algues del fons de l'estany, el seu principal aliment, que l'han convertit en un indret idoni fins i tot per nidificar-hi. Amb la seva reintroducció, l'entorn guanya en diversitat i passa a ser un dels pocs indrets d'interior de les comarques gironines on aquesta espècie es reprodueix.
La fotja ja és una espècie habitual a l'Estany de Banyoles i és fàcil veure com neda entre collverds i gavians. Destaca pel seu bec i front blancs, que contrasten amb el plomatge negre, però també pel soroll estrident que emet, com una botzina. La seva reproducció és "una gran notícia", ja que a part de sumar-se a aquells animals que crien a l'estany "també és un indicador que l'aigua és neta i hi ha algues i vegetació", explica un dels responsables de l'entitat ecològica Limnos, Carles Feo. El naixement de nous exemplars és gairebé una garantia que d'aquí a uns anys hi haurà una població estable, ja que els pollets tornaran per criar.
Abans del 2002, la seva presència no superava la trentena però des de llavors ha experimentat un "augment espectacular" i en pocs anys ha arribat als 325, una xifra rècord registrada l'hivern de l'any passat. La previsió és que el seu creixement s'estabilitzi i arribi a uns 400, un fet que no preocupa els experts, a diferència d'altres espècies com ara els gavians.

El motiu de l'augment
La fotja és un ocell herbívor que s'alimenta d'algues i es capbussa del tot per agafar-les. Des de fa uns anys, la vegetació del fons de l'estany ha crescut de forma considerable, propiciada probablement per l'augment de les temperatures i la reducció d'exemplars que en menjaven (carpes i garbins) i, per tant, la seva presència també ha anat en augment. Arriba a la tardor i a l'hivern és quan són un màxim nombre. A l'estiu només en queden alguns exemplars, la resta tornen als seus llocs de cria, al centre d'Europa.
Des de fa uns anys han portat a terme alguns intents de nidificació, a les llacunes noves de Can Morgat i també a la zona de les pesqueres. "Curiosament, han optat per la zona urbana, on hi passeja molta gent, però on hi ha molt d'aliment", explica Feo. Les cries no sempre arriben a bon fi, ja que des de fa un temps se sospita que el blackbass, un peix depredador que pot arribar a fer més d'un metre, se n'alimenta.
Que l'espècie acabi establint-se de forma regular dependrà sobretot de com evolucioni aquest entorn i per això caldrà un seguiment acurat. Precisament, a l'estany començarà la segona fase del projecte europeu "Life", centrat en el control de les espècies invasores. El més important, diu Feo, és que totes les espècies animals i vegetals estiguin en equilibri, però falta temps per comprovar-ho.