De quan els tomàquets són ´orgàsmics´

L'articulista explica la
seva sorpresa en escoltar
el terme "tomàquets orgàsmics" i llegir
"vigilant cívic" al mercat

JOSEP LÓPEZ DE LERMA L'últim cap de setmana fou acte de tràmit, segons el vocabulari del lletrats, cap a la tardor, que estrenada està. Girona estava mig buida o així es veia recorrent el seu nucli central. Poca gent als carrers, poca gent a les botigues, poca gent als seus bars. Quietud, excepció feta de la faràndula que li munten al sotsdelegat del Govern d'Espanya, en Francesc Francisco-Busquets, cada dissabte a la tarda a la Gran Via Jaume I, que, per repetitiva i per avorrida, per les seves tonalitats grises, s'ha integrat amb tota naturalitat en el paisatge d'oci gratuït de la ciutat de Girona. Ningú els fa cas.
Dissabte passat vaig anar al mercat del Lleó. Per mi, per motius varis, constitueix -anar-hi- quasi un peregrinatge emotiu. De petit, quan des de Sant Feliu de Guíxols anava a Girona, amb l'autobús d'en Vila, l'objecte sempre era el mateix: visita mèdica, sortosament sense cap importància. Aleshores, amb la mare, aprofitàvem per anar al mercat, sempre més barat que no pas a "Ganxònia City", inclòs el peix, i de la compra recordo amb especial devoció les "botifarres de sang" -que no sé si s'han perdut i com a delicadeses ens tornaran algun dia-. Aquest mercat de la plaça del Lleó s'inclou, doncs, en les vivències de la infància, poques, que m'acompanyen encara avui. El sento meu i obligat és el recorregut pels seus vials i tafanejar els productes que en les parades s'exposen. A "Peixos Camps" vàrem adquirir bon peix blau que, diuen, combat el meu colesterol, després d'anys que els metges diguessin el contrari, i a "Camparols", del Mas Casadevall, uns ous "de veritat" del centre de la Fundació Autisme, a més de iogurts de la Fageda d'en Jordà.
Envoltant l'edifici s'hi troben els "pagesos", que ves a saber si de veritat ho són o alternativament de revenedors fan. Aquesta vegada l'escollida fou la parada del Parc Agrícola de Santa Eugènia. Qui ens va atendre té dots naturals de bon botiguer: Si et deixes emportar per la seva facilitat de parla, li compraries tota la parada en menys d'un instant. Varem adquirir-li, entre d'altres productes del camp, tomàquets de pera, molt bons, que amb ceba de Figueres, convenientment xafada a cops de puny, que és com s'ha de fer, vaig preparar a casa. La sorpresa fou la seva oferta de "tomàquets orgàsmics", com els va qualificar, rectificant l'expressió tan bon punt es va adonar que s'adreçava a la meva dona. Aleshores, produït l'embolic originat pel qualificatiu, l'home no sabia com fer-se enrere i situar-se en les coordenades de l'ortodòxia apresa quan una dama tens davant teu. Aprofitant que la meva esposa estava en altres afers, li vaig encarregar uns quants sota la denominació de "tomàquets fàl·lics", puix la seva forma donava peu al qualificatiu emprat, mentre entre broma i broma li deixava caure que primer era el "tomàquet fàl·lic" i després l'"orgàsmic" en l'ordre natural de la sexualitat, i no pas a l'inrevés. Que el nom no feia la cosa es va poder comprovar a taula: extraordinaris!, com així em va prometre.
De retorn a casa, me n'adono d'una persona de color que, uniformada, a l'esquena portava el rètol de "vigilant cívic". Vaig intuir, i així ho crec, que l'Ajuntament de Girona ens havia creat una nova tipologia de funcionari tip de l'incivisme que tant abunda a la nostra metròpoli i que, a poc a poc, l'esquerra intel·lectual accepta que d'existir, existeix, i que potser ells, que no pas tots, han fet un gra massa de la paraula llibertat, donant excés de corda.
No sóc lingüista, vagi per endavant, però si "cívic" és adjectiu qualificatiu del substantiu "vigilant", com així ho entenc, el nou tipus de funcionari una altra denominació hauria de portar. Cívic es predica del vigilant i, aleshores, no hem de suposar que l'Ajuntament classifiqui als seus funcionaris entre "cívics" i "incívics", i a més rètol els fa portar pel carrer per distingir-los. Essent així, si el "vigilant" ho és del "civisme", cívic ha de ser per no entrar en una paranoia de la qual difícil serà sortir-se'n, i, per tant, gramaticalment el rètol no superaria el primer nivell de català escrit. De la plaça del Vi als Serveis de Cultura uns dos-cents metres deu haver-hi. Caldria recorre'ls en benefici de la normalització lingüística, puix "vigilant cívic" no és, ni de bon tros, una locució acceptable ni acceptada, sinó totalment equivocada, errònia. Vaja, que si en Pompeu Fabra sortís de la tomba, suspendria qui sigui de l'Ajuntament que, en un llenguatge sostenible, com ara es diu, ha escrit de la mateixa manera que la màquina d'escriure del meu pare colpejava el paper: A cop de queixal!
El mercat del Lleó, molt bé; això del "vigilant cívic", a corregir de manera urgent abans que la guàrdia pretoriana d'ERC interpel·lació li faci a la meva molt respectada alcaldessa, Anna Pagans.