dissabte L'èxit d'una marca

Nou mesos després que es publiqués per primera vegada el mot Costa Brava, la premsa de Girona ja s'hi referia com una realitat consolidada. El juny de 1909, el Diari de Girona anuncia que Turisme Marítim de Barcelona organitzava una excursió a la Costa Brava catalana. Informava que "a aquest efecte ha llogat el vapor Balear que començarà la seva expedició visitant Sant Feliu de Guíxols per després vorejar Sant Sebastià, illes Medes i Montgó, i fondejar a la badia de Roses a l'Escala. Després de visitar Empúries anirà cap a Roses i, passant pel cap de Creus, arribarà fins a Cadaqués". En total el periple del Balear per la inaugurada Costa Brava va durar tres dies.

És increïble la ràpida fortuna que va fer la denominació Costa Brava, mesos després de ser publicada per primera vegada per Ferran Agulló el 12 de setembre de 1908. Sobretot en aquell món tan pausat i suposadament poc immediat.

diumenge Era necessària?

He llegit les explicacions del conseller Nadal per justificar la histriònica actuació que s'està fent a part de la carretera que unia amb harmonia i lentitud històrica -assumida per ambdues comarques- l'Alt i el Baix Empordà. M'ha costat entendre els arguments desgranats pel conseller. Finalment els he entès però no comprès. Com l'Antoni Puigverd observo aquesta nova via amb incomprensió i com si algú estigués esborrant, amb una goma gegant, un paisatge superlatiu. Aquella via és, o era, un exemple notable d'evolució harmoniosa d'un paisatge que havia sabut conviure amb la gent i les seves activitats econòmiques.

Potser el conseller Nadal té raó esgrimint necessitats viàries i del territori. Potser és cert que és una via reclamada i limitada. Però un ha de tenir la llibertat de considerar-la excessiva i exagerada.

dilluns Més impostos?

Després de molts anys, per primera vegada, l'any vinent, baixarà el pressupost de l'Ajuntament de Girona. Ho ha confirmat la tinenta d'alcalde d'Hisenda, Maria Àngels Freixenet. La gestora de les finances municipals adverteix que, davant la davallada d'ingressos, només hi ha dues variables possibles: retallar serveis o apujar impostos. Això després d'haver aplicat ja una política d'estalvi. Pujar impostos, quan l'Estat ja ha anunciat un augment per pagar les excentricitats del president Zapatero, no semblaria la política més adequada, llevat que no es vulgui contribuir a asfixiar una economia domèstica deteriorada.

dimarts Llarg termini

Si es compleix el calendari previst per enllestir les obres de la nova presó de les comarques de Girona, a Figueres, hauran passat 22 anys des que la Generalitat va parlar per primera vegada de construir un nou penal per unificar i clausurar els, ja aleshores, obsolets centres de Girona i Figueres. L'anunci el va fer l'abril de 1989 Agustí Bassols, en aquell moment conseller de Justícia de la Generalitat. Ho va fer en una visita a la presó de Figueres.

Recordo perfectament que la pregunta va ser tímida i una autèntica llançada a la piscina del reporter: algun dia faran una presó adequada a les necessitats actuals? Bassols s'ho va pensar, va somriure, i va revelar que aquesta possibilitat entrava dins de la planificació que estava fent el seu departament. En tot cas va precisar que era un projecte a llarg termini. Un llarg termini que s'ha convertit en un quart de segle.

dimecres parcs eòlics

S'acosten uns anys en què sentirem retrets sobre l'egoisme de les comarques de Girona. És una sospita que tinc després de l'aprovació, per part del Govern, d'un nou decret eòlic i solar que agilitza, i molt, la tramitació per poder construir parcs energètics a Catalunya, i que pretén multiplicar per vuit l'energia eòlica que produeix el país. La sospita es converteix en certesa després de parlar amb en Jordi Martinoy, que és el delegat del Govern a Girona. Martinoy em reconeix que aquí s'hauran de fer més parcs que no pas a a la resta de demarcacions catalanes. L'explicació, segons Martinoy, és: "Mentre la resta han fet els deures, en els darrers anys, amb la posada en marxa de centrals eòliques, aquí no en tenim ni una i som absolutament dependents d'energies portades des de llunyanes nuclears i tèrmiques".

No serà un procés fàcil. El conservacionisme s'ha convertit en un tret identitari dels pobles i ciutats d'aquest territori.

dijous Collonades

En aplicació de la llei de la memòria històrica, el mirador del Caudillo desapareixerà del Castell de Sant Ferran de Figueres. És un dels acords que ha pres la comissió de patrimoni de Girona, a petició del Ministeri de Cultura, que vol destruir aquest element indefinit i altres totxos sobreposats a l'antiga fortalesa durant el franquisme. L'historiador, activista i armer, Alfons Romero, ha qualificat de collonada la idea de demolir la insignificant plataforma. Entre d'altres coses perquè l'esmentat mirador no té cap mena d'element distorsionador, ni res que recordi el règim opressor. Romero, en canvi, recorda el compromís de l'Estat "de revertir la fortalesa per a usos civils... i no precisament per fer-hi el museu bèl·lic que no vol Barcelona".

divendres Centre Benjamin

El secretari general d'Interior, JoanBoada, ha anunciat avui que aquest mateix any la Generalitat habilitarà una partida de més mig milió d'euros per crear el centre Walter Benjamin de Portbou, que acollirà una exposició permanent dedicada al pensador de l'escola berlinesa i un centre d'acollida d'intel·lectuals contemporanis perseguits per les seves idees. Per això es restaurarà -suposo que amb aquests diners només una part- l'antic ajuntament, actualment en estat de ruïna.

Boada ha concretat avui els diners. L'anunci el feia mesos enrere. Una gran notícia pel poble fronterer que, a la fi, es veurà associat per sempre amb la figura de l'influent filòsof i, al mateix temps, podrà restaurar una part d'una de les seves grans vergonyes: el vell ajuntament modernista. I tot plegat sense haver de recórrer al desproporcionat esbós que va fer Sir Norman Foster. De l'anunci inicial de Boada faltarà concretar els diners per fer-hi un alberg associat a la memòria històrica.