El nombre d'embarcacions d'esbarjo que han visitat el Parc Natural del Cap de Creus durant els anys 2004 i 2006 (abans de la crisi econòmica) i el 2009 (durant la crisi econòmica) no ha variat de manera significativa, segons els resultats d'un estudi encarregat pel parc natural a la Universitat de Girona sobre la nàutica recreativa a les aigües d'aquesta reserva marina.
Les dades demostren, segons els dos autors de l'estudi -Josep Lloret i Toni Font-, que les reserves marines atrauen un bon nombre de navegants i amants del mar i que en certa manera aquests espais marins protegits ajuden a combatre la crisi tot i oferint un espai de qualitat per al turisme. Amb tot, asseguren que "cal prendre mesures urgents per tal de garantir que aquest elevat nombre d'embarcacions no malmeti un ecosistema marí fràgil com el del cap de Creus". La qual cosa també tindria conseqüències nefastes sobre el sector nàutic.
Tot i que la majoria dels navegants realitzen activitats respectuoses amb el medi natural, com són el bany i l'observació de la flora i fauna submergides amb tub i ulleres, la navegació d'esbarjo té diferents impactes sobre el medi marí, entre els quals cal destacar la destrucció de les praderies de posidònia o alguers per efecte dels ancoratges ja que, segons dades dels estudis efectuats a la zona, aproximadament la meitat d'embarcacions recreatives ancoren sobre aquests alguers.
Capacitat per a 8.000 barques
La posidònia és una planta protegida per la normativa catalana i europea que té un gran valor ecològic (perquè és un lloc de reproducció, alimentació o refugi per a molts invertebrats i peixos costaners), i ajuda a millorar la qualitat de les aigües de bany. Cal tenir present també que a la zona d'influència més propera al cap de Creus hi ha actualment cinc ports esportius, amb una capacitat total d'aproximadament 8.000 embarcacions. La gran quantitat de places d'amarratge, a més dels nombrosos visitants que procedeixen d'altres ports més llunyans, fa que a les aigües del Parc hi hagi durant l'estiu una de les densitats d'embarcacions turístiques més altes de tota la costa mediterrània.
Segons la directora del Parc Natural de Cap de Creus, Victòria Riera, la gran quantitat d'embarcacions i els seus impactes sobre el fons marí fan necessària, més que mai, una gestió eficaç de l'activitat nàutica al Parc Natural, que permeti conservar el seu valuós patrimoni natural submergit.
En aquest sentit, el parc natural instal·la cada any 40 boies destinades a la pràctica del submarinisme perquè els vaixells dels centres de busseig s'hi puguin amarrar sense ancorar. El parc també té previst instal·lar en un futur boies ecològiques (sense mort de ciment) a les cales per tal que les embarcacions recreatives s'hi puguin amarrar sense ancorar.
L'estudi s'ha elaborat amb l'ajuda de dues embarcacions i s'han pogut fer una cinquantena de sortides per comptar les embarcacions fondejades a quatre de les cales més freqüentades del cap de Creus: Pelosa, Calitjàs, Canadell, Rostella i Montjoi (totes elles emplaçades al sector sud del Parc, dins el municipi de Roses). Aquesta elevada freqüentació es deu a la proximitat de grans ports nàutics com el d'Empuriabrava i Roses/Santa Margarida. Les dades utilitzades, per tal de poder ser comparades, han estat sempre recollides els caps de setmana de juliol, en la franja horària compresa entre les 11 del matí i les 5 de la tarda aproximadament, en dies assolellats i amb bones condicions de navegació (sense vents forts i amb mar plana o arrissada).
Tot i les diferències segons la cala considerada, la mitjana d'embarcacions fondejades en un dia en la totalitat d'aquestes cales durant els anys 2004 i 2006 ha estat idèntic (36) que durant el 2009. Cala Montjoi i Cala Pelosa han estat les dues més visitades per les embarcacions d'esbarjo durant tots aquests anys d'estudi. A Montjoi s'ha pogut comptar fins a un màxim de 93 embarcacions en un sol dia d'estiu, mentre que a la Pelosa s'han pogut comptabilitzar fins a 46 embarcacions.
