La presidenta del TSJC insta a avaluar la "utilitat" dels plets pagats amb diner públic

FIGUERES | E.PADILLA Catalunya és, exceptuant les Illes Canàries i les seves singularitats en matèria judicial, la comunitat de l'Estat que més diners destina a la justícia. Entre aquests recursos econòmics s'hi compten els diners destinats a la justícia gratuïta per als ciutadans que no la poden pagar: els advocats del torn d'ofici. Aquests lletrats haurien d'avaluar la "utilitat" dels processos judicials que emprenen, "per exemple en temes d'estrangeria".

La consellera de Justícia Montserrat Tura i la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret van marcar amb aquests arguments -l'econòmic va ser exposat per la consellera i el legal, per la magistrada- la inauguració del III Congrés de l'Advocacia Catalana, que ahir es va endegar a Figueres i que pretén debatre i qüestionar el paper de l'advocacia en una societat amb "excés de litigitat" i on "acomplir la llei no està de moda".

Amb la justícia gratuïta "no es poden fer abusos, que existeixen i ho sabem", va advertir Alegret. En un moment en què els advocats del torn d'ofici es queixen que el Departament de Justícia els paga quan vol, Alegret va instar aquest col·lectiu a no fer "plets virtuals" i es va adreçar als advocats en general perquè facin una "reflexió" sobre si "cal recórrer sempre als jutjats" en comptes de "potenciar els acords extrajudicials i pensar si totes les decisions s'han de recórrer".

Alegret va mencionar expressament els litigis desencadenats per afers d'estrangeria, un cavall de batalla del Col·legi d'Advocats de Figueres, el partit judicial que es carrega sobre les esquenes pràcticament tots els casos d'expulsió i devolució d'estrangers que pretenen entrar per la frontera de manera irregular. Tot i que va destacar que l'allau de recursos judicials relacionats amb expulsions no són un afer específic de l'Alt Empordà, sí va instar els lletrats que defensen estrangers en situació irregular a "veure si el procés tindrà utilitat o no, si és sostenible".

Si es tracta d'una persona sense arrelament o que ni tan sols té una adreça on se'l pugui localitzar, va exemplificar Alegret, potser no caldria dur el procés fins el final i així s'estalviarien recursos econòmics i es col·laboraria en alleujar la sobrecàrrega que actualment suporten la majoria dels jutjats de l'Estat. En principi, la llei insta el lletrat a defensar el seu client fins a la darrera instància possible i això suposa a la pràctica que el retornament d'un estranger sense papers en regla pot perllongar-se anys en els jutjats. Alegret va qüestionar aquesta màxima advertint que "és difícil que els lletrats estiguin obligats a seguir tot el procés, per exemple en temes d'estrangeria".

El III Congrés de l'Advocacia Catalana es celebrarà a Figueres fins el quatre d'octubre. Amb més de 300 participants, les jornades coincideixen amb un moment en què, van destacar tant polítics com lletrats, la majoria dels ciutadans es senten descontents amb el funcionament de la justícia. Concretament, va destacar Alegret, el 77% dels ciutadans.