el deute de 0,02 euros de l´alcalde vila

JOSEP LÓPEZ DE LERMA La Facultat de Dret de la Universitat de Girona, i en concret el catedràtic doctor Joan Maria Trayter, m'ha fet confiança, novament, i em trobo impartint Dret Administratiu al tercer curs de la llicenciatura. Sempre m'he sentit cridat per la docència. Fins i tot, en la meva llarga etapa d'exercici de la política, mai vaig deixar d'acceptar totes aquelles propostes que es relacionaven d'una manera o altra amb l'activitat acadèmica. Així doncs, vagi per endavant el meu agraïment a la UdG per deixar-me gaudir d'una de les meves vocacions.
Em trobava parlant de les notes substancials del Dret Administratiu quan un alumne va aixecar la mà per interpel·lar-me sobre la notícia del dia: L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya havia reclamat a l'Ajuntament de Figueres el pagament de dos cèntims d'euro per un error material en la convocatòria que va fer aquest organisme, que no pas l'Ajuntament de la capital de l'Alt Empordà, relativa a la inscripció en un curs de caporal de la policia local. En concret, que allí on s'havia dit que el cost de la matrícula era de 1.123,63 euros, en realitat s'havia d'haver fet constar que el preu era de 1.123,65 euros; és a dir, dos cèntims més car.
Que mentre jo dissertava sobre el principi d'autotutela com a rector de l'activitat de les Administracions Públiques sorgís aquest assumpte, era per posar-se a plorar o a riure, segons et dictés el moment emocional. Perquè l'esmentat principi dóna peu a controlar, vigilar o verificar allò que acorda o porta a terme tota Administració sense necessitat de sotmetre's a una prèvia tutela judicial i perquè, a més a més, el professor Eduardo Garcia de Enterría, tota una autoritat en Dret Administratiu, considera el principi al·ludit com un privilegi o una prerrogativa de l'Administració, tesi que comparteixo atès que cap ciutadà la té enfront de l'Administració.
Tanmateix em va venir bé per tractar a bastament de l'statu quo de les Administracions Públiques i animar els alumnes a llegir el mateix Garcia de Enterría i el seu interessantíssim La lucha contra las inmunidades del poder. També, i no me n'amago, per enunciar el principi de fer el ridícul, que, no trobant-se entre els principis del Dret, arriba a ser pràctica suficientment comuna entre les Administracions com per merèixer ser objecte de tesi doctoral. En altre paraules ho deia l'alcalde de Figueres, en Santi Vila, en el seu bloc, en comentar la reclamació del deute de 0,2 cèntims d'euro que li arribà de Barcelona: "No seria sobrer incorporar en els crèdits formatius dels servidors públics una assignatura destinada a exercitar el sentit comú".
El dilema estava servit allí on, d'acord amb la Llei i al Dret, i també al pla de carrera, s'havia de resoldre com a exercici pràctic: en seu universitària. La resposta no podia ser cap d'altra: Observat i admès l'error material, com a conseqüència del principi d'autotutela, de conformitat amb el procediment administratiu i sota el principi d'autotutela tocava reclamar els 0,02 euros a l'Ajuntament de Figueres, i a d'altres, suposo. Que això no s'inscrigui, per la quantia, ridícula, en el sentit comú, és una altra cosa, però com bé va fer l'alcalde Vila, el deute s'havia de pagar.
La qüestió, resolta en puritat, planteja tanmateix una altra cara en el polièdric de l'Administració: Com deia en Josep Pla, qui ho paga tot això? L'autotutela exercida mereix el beneplàcit, i tant de bo en el cas Fèlix Millet els patrons haguessin exercit la responsabilitat assumida quan se'l va nomenar, però no pot negar-se que l'error material ha tingut un cost: observació, marxa enrere i reclamació de deute... per un valor de 2 cèntims d'euro! Un cost que es podria i s'hauria de quantificar, perquè l'Administració Pública, en tant que vertebració real d'un estat en abstracte en la Teoria de l'Estat i en tant que mitjà relacional respecte de la ciutadania, no hauria de ser can Seixanta, com tot sovint apareix: un depredador nat de les aportacions econòmiques de la ciutadania.
Això que l'error el paga, sempre, el contribuent, hauria de llimar-se. És el que diu en García d'Enterria després de reconèixer que els privilegis i les prerrogatives de l'Administració Pública es troben en quart minvant, però que menys n'hi hauria d'haver en benefici del necessari equilibri entre drets i deures al qual tot Estat de Dret tendeix.
L'alcalde Vila, disciplinat, diu que no voldria que els incompliments en matèria fiscal de la seva ciutat -0,02 ?- es convertissin en un problema de tresoreria per a la Generalitat de Catalunya. Ignoro si la seva fina ironia serà entesa pels responsables de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, organisme adscrit al Departament d'Interior que dirigeix l'honorable Joan Saura que, parlant de l'ordenament jurídic, en disposició transitòria l'ha convertit la paranoia política de defensar el sistema quan el seu "rh" d'origen antisistema és. El murri del president José ?Montilla sabia el que es feia quan li va encarregar la cartera. Que no digui, ara, que serà per un menor ingrés del Departament d'Economia i Hisenda xifrat en 0,02 euros!