diumenge DIETARI

RAMON IGLESIAS dissabte El mercat
Passejo pel mercat nòmada de la Devesa. Feia anys que no ho feia. Els preus són assequibles però els productes són, la gran majoria, d'una qualitat similar a qualsevol supermercat. Només cal fer una mirada més enllà de les parades per veure unes furgonetes farcides de caixes de procedències remotes i fins i tot d'ultramar. Entre el salt de lloc i d'anys -del barri del Güell a la Devesa- aquest mercat ha perdut molta substància. És innegable. La densitat de pagesos venent el seu producte ha baixat molt, per no dir que han desaparegut. Un fenomen lligat a la quasi extinció -forçada per la falta de protecció i per l'especulació- del pagès d'horta que abans omplia els nostres mercats. El grapat de pagesos que queda al perímetre del mercat del Lleó, venent quatre tomates, cireres i mongetes lletges però superlatives, haurien de ser declarats patrimoni de la humanitat.

diumenge Autosuficiències
No fa pas massa recriminaven a Girona que, malgrat el greu episodi de sequera, els seus ciutadans no havien disminuït el consum d'aigua. Contraposaven Girona amb l'actitud d'uns barcelonins modèlics i estalviadors. En aquell moment ningú no va dir que Girona, per geografia i hidrologia, és autosuficient en matèria d'aigua. És oportú recordar-ho quan se'ns recorda amb ímpetu i insistentment que no som energèticament autosuficients.
Ara, a més de ser autosuficients hídrics, també som estalviadors: el consum d'aigua a Girona, Salt i Sarrià de Ter ha baixat un 8% aquesta primera meitat de l'any, en comparació amb el mateix període de 2008. Si el barem de l'autosuficiència val per a l'energia, també es pot aplicar a l'aigua, no? Més quan l'aigua de boca -com l'energia- també es pot produir amb plantes dessaladores.

dilluns Matrimonis forçats
A Catalunya, en tres mesos, els Mossos d'Esquadra han actuat en sis casos de matrimonis forçats. Tots sis s'han detectat a les comarques de Girona. Són casos de nenes immigrants o de determinades ètnies que per, raons culturals (o més aviat per absència de cultura) el seu entorn les força a casar-se amb adults, destrossant-los la infància. Els mossos intenten -quan poden- actuar convertir-ho en denúncies per violència de gènere.
Es fa difícil entendre com en un estat de dret la policia no disposa d'eines legals per segar l'ús de tradicions medievals que aquí no tenen, o no haurien de tenir, cabuda.
 
dimarts boletaires
Cada català porta dins seu un boletaire en potència. Per això, el boletaire amenaça de convertir-se en una plaga igual o més devastadora que el porc senglar. Programes com els de TV3 contribueixen a convertir en bíblica aquesta plaga.
A la Conselleria d'Interior estan preocupats per la quantitat de rescats de boletaires que han hagut de fer quan, tot just ara, comença la temporada. Explica Marc Vidal, el director a Girona de la Conselleria, que s'han donat casos de persones que mobilitzen els serveis d'emergència i, quan arriba l'equip de rescat, confessen que en realitat estan cansats de caminar.

dimecres retard de l'eix
Les obres de desdoblament de l'Eix Transversal (el paradigma de la descentralització viària de Catalunya) han començat aquest dies amb un any i mig d'endarreriment sobre la data fixada pel conseller Joaquim Nadal. El motiu són els problemes financers de l'empresa concessionària. Això és una veritat a mitges. En realitat, el desdoblament de l'Eix ve amb 12 anys de retard. Quan es va inaugurar definitivament, el desembre de 1997, aquesta via que seguia un vell projecte dels enginyers de la República ja hauria d'haver nascut desdoblada. Ho reconeixien en aquell moment i amb la boca petita alguns integrants del Govern, justificant-se amb un problema de diners i prioritats. Durant aquest temps, l'Eix ha triomfat perquè és una via molt utilitzada, i ha fracassat rotundament al convertir-se en un dels vials més mortífers del país, amb un mort per accident de trànsit per cada quilòmetre.
dijous fets i no estudis
M'ha tocat anar a una roda de premsa sobre un estudi-baròmetre de l'ús que fem els catalans de la bicicleta. Suposo que en diuen baròmetre per no dir-ne estudi, un mot que no passa precisament pels seus millors moments de popularitat.
Sovint penso que els governants dediquen massa esforços a saber què fem els ciutadans, quan en realitat seria més raonable que es dediquessin a fer. Fer carrils per bicis a ciutats i carreteres, fer més zones exclusives per a vianants i bicicletes, i fer normatives senzilles i homogènies però que es puguin obligar a complir. Llavors no tinc cap mena de dubte que es multiplicaria el seu ús, i de passada m'estalviaria un plom de roda de premsa de tres quarts d'hora de Power Point, amb mil números... només ha faltat que la senyora que llegia la pantalla ens hagués donat la xifra precisa sobre quants catalans porten manxa i floretes al cistell de la bici.
 
divendres Filibusters
Aquests dies s'ha fet a Figueres un congrés de l'advocacia, durant el qual s'ha escoltat bona autocrítica. I no són crítiques de baixa intensitat o de joves advocats il·lusos, sinó de pesos pesants del sistema, com ara l'exfiscal en cap de Catalunya, José Maria Mena, i de Maria Eugènia Alegret, presidenta del TSJC. M'he quedat amb la petició que ha fet Mena als jutges perquè frenin l'ús filibuster que institucions i entitats fan de l'acusació particular en benefici propi. Segons Mena, això col·lapsa la justícia. Estem molt acostumats a veure com ajuntaments i associacions agafen per vici aquest camí jurídic. Em costa però desxifrar el motiu que porta a Mena a qualificar-los de filibusters, ja que no sé si els està titllant d'obstruccionistes o de pirates.