La feminista que un dia em va renyar

ALBERT SOLER Vaig conèixer Sánchez-Camacho escrivint una crònica de la campanya electoral de no recordo quines eleccions. Sí que recordo, però, que, en alguns temes, amb Sánchez Camacho poca broma. Parlava en el text -ocult entre mig, no pensin que ho vaig escriure al titular- de l'escot de la candidata popular. Què volen, un no és de pedra. L'adjectiu utilitzat seria alguna cosa com "generós", "suggerent" o "atractiu", literatura de la fina. En la següent ocasió que vam coincidir, Camacho, en un apart, em va retreure que fes esment de coses com aquella, lamentant que a les dones polítiques se les tracti de manera diferent que als homes. En tot moment, quedi clar, de manera correcta, educada i amistosa, però deixant clar el seu feminisme. Tant és així que em va convèncer: des d'aleshores estic a l'espera d'un polític amb escot prou generós -o suggerent o atractiu- del qual poder escriure. De moment, no hi ha hagut sort.