Maria Àngels Anglada reviu a Figueres

FIGUERES | DDG
Una ploma, una branca de marduix collida en una illa grega, llibres d'anotacions de viatges o documentació sobre El violí d'Auschwitz són alguns dels objectes i elements que formen part de l'exposició "Maria Àngels Anglada 1930/1999. Vida i obra", que es va inaugurar ahir al Museu Empordà de Figueres per commemorar els deu anys de la mort de l'escriptora.
L'exposició itinerant es va inaugurar el 2 d'abril a Barcelona, però ara arriba a Figueres, la ciutat que va acollir Anglada i on va viure des de 1961 fins a la seva mort. El seu recorregut vital i literari reneix a la ciutat amb aquesta mostra, on a través d'una trentena de plafons es reprodueixen cronològicament els moments claus de la vida de l'autora de Les Closes i El violí d'Auschwitz, il·lustrats amb textos i fotografies -algunes inèdites que procedeixen de l'arxiu familiar-. Aquesta part es complementa amb un audiovisual on es pot recordar Anglada a través de les entrevistes que li feren a la televisió i la ràdio, però també amb fotografies.
Una de les seves obres més conegudes, que hi és molt present, és El violí d'Auschwitz, on es relata la història d'un lutier jueu que va sobreviure al camp de concentració. Prèviament a l'escriptura d'aquesta novel·la, Anglada havia traduït Auschwitz, un poema de Salvatore Quasimodo. A l'exposició de Figueres s'hi poden veure les proves d'impremta de la traducció d'aquest poema, així com els exemplars dels llibres que va utilitzar per documentar-se.
Altres documents vinculats a aquesta obra són, entre d'altres, una carta d'un violinista jueu d'origen grec, Jacques Stroumsa, que va adreçar a Anglada i on li explica que s'hi sentia identificat.
A més a més, el Museu de l'Empordà mostra en aquesta exposició altres correspondències, com la que va mantenir amb els escriptors Marià Manent, Montserrat Abelló, Pere Calders i Salvador Espriu.
De la primera novel·la, Les Closes, que va ser premiada amb el Josep Pla, trobem documents procedents de l'arxiu familiar del seu marit, Jordi Geli, que l'escriptora va fer utilitzar per elaborar-la.
Hi ha un exemplar de l'opuscle Defensa de Dña. Dolores Batlle y Caritg, viuda de Geli, editat el 1868, per explicar els detalls del judici i proclamar la innocència de Dolors Batlle, acusada d'assassinar el seu marit, Paulí Geli. Entre d'altres documents, hi ha la primera edició de Les Closes.
Però a banda de les obres, també hi és molt present la seva vida a través no només de les imatges i entrevistes, sinó d'objectes personals. Una branca de marduix collida per la pròpia Maria Àngels Anglada a Mitilene, l'illa grega de Lesbos, en un viatge que va realitzar el 1988; llibretes d'anotacions d'altres viatges com el de Creta (1991) i Israel (1995), o una ploma que li havia regalat el seu marit apropen una mica més el visitant a Anglada.
L'exposició es podrà veure al museu figuerenc fins al 8 de novembre. Dos dies abans de clausurar-se se celebrarà una taula rodona sobre la figura i obra d'Anglada a Atenea; i els dies 7 i 8, en el marc del V Fòrum Auriga que tindrà lloc a Figueres, s'homenatjarà l'escriptora amb diversos actes entre els quals hi haurà la presentació de l'itinerari literari Maria Àngels Anglada a Figueres, revivint-la en diferents racons.