´Els 260 euros al mes que et donen per la llei de la dependència són molt poquets´

L.F.G. | GIRONA
L'Anna Maria Guillén necessita ajuda per fer la major part d'activitats diàries, tot i que això no li suposa un impediment per estudiar a l'Escola Oficial d'Idiomes i treballar com a secretària a Mifas. S'ha acollit a la llei de la dependència i la seva mare és qui té cura d'ella com a cuidadora no professional, però considera que els diners que reben de la Generalitat són "molt poquets".

En quina situació es troba?
Fa un any, em van oferir els tres tipus d'ajuda: tenir una cuidadora professional, que se'n fes càrrec la meva mare -cuidadora no professional, en diuen- o anar a una residència. Com que jo sempre havia tingut la meva mare al costat, vam decidir que fos ella qui em cuidés. D'aquesta manera, a més, està al meu costat durant els caps de setmana, cosa que amb una cuidadora professional no passaria.
Així doncs, considera que la llei de la dependència ha resultat positiva?
Crec que l'ajuda que et donen és molt poquet: 260 euros per a una cuidadora no professional. Si a banda de la meva mare volgués pagar algú perquè vingués a fer les feines de casa, ja no podria.
Per a la seva mare, tenir cura de vostè és la seva principal ocupació?
Normalment, sí. Jo estudio i treballo, però a casa necessito ajuda. També estic en un programa anomenat ECOM que m'ofereix un assistent personal. Va començar l'any passat i aquest any se m'acaba. Ve un assistent per ajudar-me a fer gimnàs de rehabilitació a casa, i també dóna un cop de mà a la meva mare amb les tasques domèstiques. Quan deixi de venir, s'haurà acabat la rehabilitació. Jo puc acollir-me a l'ECOM i a la llei de la dependència a la vegada perquè l'assistent ve molt poques hores: si no, seria incompatible comptar amb les dues ajudes.
Què més hi poden fer les administracions? És només qüestió de diners?
És un tema de pressupost. Però també hi ha el problema que la majoria de personal encara no està preparat, a dia d'avui, i som nosaltres els que els preparem quan vénen a treballar. Però, amb la qüestió aquesta de la llei de la dependència, de seguida et surten amb allò de "no hi ha calés" i tu no hi pots fer res.