´L´ajut sempre et ve de casa, perquè a fora te l´has de pagar i costa molts diners´

L.F.G. | GIRONA
Fa 39 anys, un accident de cotxe va deixar paraplègic Carles Viella. Llavors, però, no tenia dret a cap mena de pensió, de manera que es va haver de posar a treballar en tasques d'oficina. Tot i això, sempre ha necessitat ajuda externa -especialment, de la seva dona- per al dia a dia. Ara fa cinc anys que va deixar de treballar i cobra la pensió d'invalidesa, però considera que l'Administració demostra molt poca sensibilitat cap a les persones en la seva situació. Va ser un dels socis fundadors de Mifas.

El fet d'haver hagut de treballar sempre l'ha fet espavilar més?
El que cal és trobar una feina que et vagi bé, com en el meu cas, en una oficina, i després anar tirant. El que passa és que, després de tants anys, m'asseia a la cadira de rodes amb dificultats, em feia mal l'esquena i per això vaig acabar plegant. He de passar estones estirat i d'altres, assegut.
Viu sol?
No, amb la meva dona.
Podria dur una vida normal, sense ella?
No, ni pensar-hi. I abans de deixar de treballar, tampoc. Quan era més jove podia fer algunes coses, com ara saltar de la cadira al cotxe, però depèn de què, impossible. No tens agilitat, sempre depens d'algú.
Ara hi ha més ajudes que abans?
No hi veig gairebé cap diferència. L'ajuda sempre et ve de casa, perquè a fora te l'has de pagar i costa molts diners. A més, fins fa poc no hi havia prou gent especialitzada per ajudar-nos. Ara n'hi ha, però encara és insuficient.
L'Administració està sensibilitzada?
No, perquè l'ajuda és molt cara. Si vols fer qualsevol cosa, necessites algú al teu costat, com si fos una jornada laboral.
La llei de la dependència ha suposat una millora?
Jo no l'he demanat, però amb la propaganda que feien ja es veia que no aniria bé, com així ha estat. Jo, en cobrar una pensió, representa que ja tinc prou diners, però pagar una persona per tenir atenció continuada és molt car. I si un dia no pot venir, et quedes penjat. Hi ha gent que opta per una residència, però és clar, és molt diferent. A més, hi ha poques places. És millor estar a casa, amb les amistats, la família... Però això és car i les ajudes solen arribar tard i malament, de manera que no són gaire útils.