El 26 per cent dels jutges gironins s´han sumat a la vaga

ACN/DDG El 26,5% dels jutges gironins han secundat la vaga convocada per l'Associació Professional de la Magistratura (APM) en protesta per la manca d'avenç en les negociacions amb el ministeri. Segons dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dels 68 jutges titulars i substituts a la demarcació, divuit han decidit sumar-se a l'aturada. Tot i que la vaga ha provocat que se suspenguessin 56 vistes, a la pràctica la situació no s'ha traduït en problemes als jutjats, perquè molts dels jutges havien fet saber prèviament quina seria la seva postura. A més, també s'han garantit els serveis mínims.

Segons dades oficials del TSJC, a les comarques gironines hi ha hagut divuit jutges que han secundat l'aturada. Per partits judicials, vuit pertanyen a Girona; tres, a Blanes (Selva); dos, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà); un, a Santa Coloma de Farners; tres a Figueres i un a Puigcerdà.

A la Bisbal d'Empordà, Olot i Ripoll cap dels jutges i magistrats ha decidit sumar-se a aquesta segona convocatòria de vaga. Pel que fa als judicis que hi havia previst celebrar, l'aturada dels jutges ha comportat que se suspenguessin el 29,3% de les vistes fixades (de 191 previstes se n'han deixat de fer 56).

De totes maneres, aquesta situació no ha provocat incidències als jutjats. I és que, de fet, com que la majoria dels jutges ja havien comunicat si anirien o no a treballar, s'han pogut suspendre les vistes fixades amb antelació.

Aquest matí, per exemple, els Jutjats de Girona funcionaven amb normalitat. Els judicis que no s'han hagut de desprogramar s'anaven celebrant. A més, tot i que en aquest partit vuit jutges han decidit sumar-se a la vaga, també s'han complert els serveis mínims establerts arreu de la demarcació. Així ho ha explicat la portaveu i magistrada titular del Jutjat de Primera Instància, María Jesús Lombraña.

'N'hi ha molts que ens han comunicat la seva intenció de fer vaga, però també estan complint els serveis mínims', concreta Lombraña. Entre aquests es troben les actuacions urgents en matèria penal, civil o de família.

La portaveu dels jutges gironins indica que, aquest 8 d'octubre, les reivindicacions que es troben sobre la taula són, a grans trets, les mateixes que en l'anterior vaga. 'Fins ara, amb les negociacions no s'han aconseguit avenços per millorar de manera estructural l'Administració de Justícia', indica Lombraña. De totes maneres, però, els jutges són incisius respecte a les partides que els Pressupostos Generals de l'Estat destinen a aquest àmbit.

'El percentatge dels pressupostos que s'assigna a Justícia continua essent del 0,5%, mentre que la mitjana europea es troba en el 3,4%', critica la portaveu dels jutges gironins. Maria José Lombraña afegeix que els magistrats entenen que la crisi pot condicionar els pressupostos, però creuen que les partides destinades a Justícia s'han d'incrementar 'precisament per donar una resposta més àgil a l'increment de casos que ens arriben'.

Multiplicació d'assumptes

Precisament, com a exemple de la situació que es viu, Lombraña explica el cas del seu jutjat. 'Per a aquest organisme de primera instància, el Consell General del Poder Judicial considera que la càrrega raonable d'assumptes anuals s'ha de situar entre 700 i 800', concreta la portaveu. I critica: 'El cas, però, és que a tres mesos d'acabar l'any ja en portem gairebé 1.800 d'entrats, i això es tradueix en què no podem assumir aquest número tan elevat'.

Finalment, els jutges també es mostren crítics respecte al número de jutges que hi ha respecte a la població. 'A l'Estat hi ha deu jutges per cada 100.000 habitants; a Europa, per a aquesta població n'hi ha vint', critica María José Lombraña.

A més, els magistrats que recolzen l'aturada també critiquen que el govern espanyol ha fet un anunci fantasma a l'hora de dir que incrementarà les places judicials. 'Cal matisar que, d'aquestes, n'hi haurà 150 que es destinaran als anomenats jutges d'adscripció territorial; és a dir, que es convertiran en titulars de jutjats on ara hi ha un substitut o un interí, sense que això repercuteixi en la creació d'una nova plaça', conclou Lombraña.