pagesos sí, postals no

SALVI MARULL Fa uns dies que la Diputació de Girona, el Consorci Alba-Ter, el DAR i el Consell Comarcal del Baix Empordà ens van presentar l'Espai d'Interès Agrari del Baix Ter com una eina per reforçar l'activitat agrària i valoritzar el territori. La veritat és que quan els altres volen protegir casa nostra, no puc més que tremolar.
Tot i això, i sempre amb matisos, aquest futur parc per afavorir un territori agrari de qualitat ens els van pintar molt bé, donant per suposat que darrere la poteta blanca que ens van ensenyar no s'hi amagui el cap d'un llop.
Aquest espai, que compta amb la implicació de tots els ajuntaments, vol donar suport a les activitats agrícoles i ramaderes amb uns principis de col·laboració entre pagesia i Administració i d'aquesta manera regular els usos i activitats que es fan al territori per tal de conservar la identitat i els valors de la zona del Baix Ter.
És d'agrair la massiva presència dels ajuntaments, fent que la proposta guanyi en consens, lògicament amb el condicionant que les decisions les ha de prendre el sector agrari, ja que al cap i a la fi estan parlant de casa nostra. Alhora es molt benvingut el consens entre els sindicats a l'hora de crear un òrgan com a eina de gestió que ha de servir per transmetre les dificultats per les quals passa el sector.
Tot i això, no podem deixar de ser crítics ja que la formació d'aquest espai dependrà de la voluntat individual de cada ajuntament, fent que el parc pugui perdre la homogeneïtat del territori. A més es podria donar una situació d'inestabilitat cada quatre anys que és quan els ajuntaments poden canviar de color i de parer.
El curiós del cas és que on més necessitaríem aquest espai agrari és als municipis on no hi ha una bona relació pagesia-ajuntament, el fet que ells puguin triar de no ser-hi, ens sembla que dilueix la proposta. Entendríem que el fet de convertir-nos en parc hauria d'obligar totes les administracions a demanar-nos consell i el nostre punt de vista a l'hora de fer carreteres, urbanitzacions... fet del qual, tal com han anat les coses fins ara, permeteu-me que en dubti.
Què passarà si el Parc Agrari l'absorbeix el nou Parc Natural del Montgrí? Tampoc tindrem restriccions i limitacions?
Aquest òrgan que es proposa valora molt la vigilància del parc i l'arranjament dels camins, fets que per a nosaltres són secundaris i en canvi obvia altres situacions més primordials per al sector com són els planejaments municipals on hi vessen els criteris urbanistes i hi manquen els agraris.
Que ens van fer cas quan van decidir fer la variant de Torroella? Una carretera de 2 quilòmetres que malmet 50 hectàrees de les millors de la zona, total per evitar recórrer els tres quilòmetres d'anar a Parlavà. Que ens han fet cas amb la C-31? Set talussos amb un impacte ambiental desmesurat, al cap i a la fi perquè els tractors no emprenyin. Tothom es posiciona en contra de les macrogranges, però sembla que no passa res amb les macrocarreteres.
Sens dubte veiem bé tot l'interès mostrat per les diferents administracions, per les nostres oficines de treball, partint que aquestes bones maneres haurien d'anar acompanyades d'un canvi de tendència per part dels ajuntaments.
Fa segles que els pagesos i ramaders vivim integrats al territori. Si ara es vol crear una figura per integrar el territori a la pagesia... benvinguda sigui.
Per tant, una vegada més deixeu-nos dir: pagesos SÍ, territori: SÍ, però no ens enganyem,postals, NO.