JOSE LUIS TORRES
Feia temps que tenia dubtes envers quin era de manera formal, és a dir legal, l'escut representatiu de la ciutat de Figueres. El que jo tenia a la meva memòria era un escut ovalat, amb bordura, quarterat, que contenia al primer i quart quartells una fulla de figuera de sinople (verd) posada en pal (vertical) en camp d'argent (plata), i en els segon i tercer quatre pals de gules (roig) en camp d'or; bo, les quatre barres del regne d'Aragó; perquè ja em perdonaran però l'ara tan reivindicat, fins i tot pels historiadors nacionalistes titulats, regne "catalanoaragonès" no ha existit mai. Al timbre, una corona reial oberta. Era el lògic, aquest escut, per a una població que, malgrat el brandat republicanisme, ha estat dues vegades reial gràcies a les disposicions dels monarques en Jaume I i l'Alfons XII.
No és d'estranyar, doncs, que un servidor patís un desagradable impacte visual semblant al que estan rebent les mirades de la major part dels empordanesos amb les obres de la C-nosequinnúmero (excepte alguns alcaldes els quals són capaços de veure una palla a Madrid i no una biga de pont autonòmic al seu poble), cada vegada que en veure algun escrit oficial del nostre ajuntament m'adonés que aquest escut havia estat substituït per una d'aquestes potineres composicions de disseny modernista que no aconsegueixen sinó fer perdre tota la personalitat específica dels organismes que volen representar.
Mirin-se-la, mirin-se-la i veuran en què ha quedat pel que fa a símbols la nostra capital: un simple quadrat, en posició caironat (recolzat sobre un dels seus angles) amb quatre pals i una fulla de figuera al centre. A sota s'incorpora la llegenda "Ajuntament de Figueres". Un meu qualificat interlocutor em deia: I vostè veu les quatre barres? Jo, (Crec que em parlava en un to una mica sorneguer) aquí veig quatre rombes i tres triangles!
Però quan el meu enuig per la matusseria simbòlica representativa s'ha omplert ha estat quan en veure el targetó d'invitació a la presentació del nou llibre de la Inés (el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà que aquesta tarda de divendres es posarà de llarg davant la societat empordanesa) he comparat i he comprovat que entre totes les institucions que han participat en la seva edició, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Roses incorporen en els seus escuts una corona mural (la que podríem anomenar "republicana", rematada per un munt de torres que van creixent en nombre segons representi una vila, una comarca o una província), el Consell Comarcal ha adoptat la comtal (suposo que en record, molt adient, del comtat d'Empúries) amb divuit vèrtex rematats amb perles, i que, en canvi, l'Ajuntament de Figueres, ha abdicat del seu caràcter i no incorpora en el seu escut la corona de la qual té dret a presumir, la reial, una corona oberta, constituïda per un cèrcol d'or amb pedreria i rematada amb vuit florons.
M'he consolat una mica quan he rebut unes invitacions de l'alcalde amb l'escut tradicional: quarterat, amb barres i fulles i, sobretot, amb la corresponent corona reial. Sí, senyor! Però no crec que sigui suficient: Figueres ha de recuperar, sense complexes, els seus símbols representatius tradicionals.