D'Estocolm a Tossa de Mar

He estat, ara fa una setmana, tres dies a Estocolm, capital de Suècia, que té la presidència semestral de la Unió Europea. Reunió dels parlamentaris de la Unió que ens dediquem a temes europeus. Ens ha arribat el sí del referèndum irlandès al Tractat de Lisboa reunits a la ciutat de les 14 illes i els 57 ponts, de l'aigua cristal·lina i potable per totes bandes i amb 760 quilòmetres de carril-bici. Dies curts i nits llargues. Els primers freds severs que he notat després de l'estiu mediterrani que s'esllangueix per les nostres latituds. El primer ministre suec, Frederik Reinfeldt, s'ha sotmès a una sessió d'hora i mitja de preguntes prèviament no conegudes per part de parlamentaris dels 27 estats membres. El següent que haurà de passar aquesta revàlida és el president Zapatero, en la reunió del 30 i 31 de maig i 1 de juny a Madrid (ja veurem com anirà!). He tornat amb un aprenentatge enriquidor del país referent de la socialdemocràcia de fa uns decennis que ara també està revisant el seu Estat del Benestar, que més prim i tot és més potent que el que avui tenim aquí. Suècia té un 12% d'atur, xifra molt alta per una democràcia nòrdica. La seva economia es basa en les exportacions de productes d'alt valor afegit a economies centreeuropees com Alemanya. També pateixen, però per motius ben diferents: els productes high tech són prescindibles en època d'estretors. Suècia no té l'euro com a moneda, els partidaris de l'euro van perdre el referèndum de 2003 per un 58% enfront d'un 42%. Avui Suècia, Dinamarca... amb la crisi econòmica pateixen més estar fora del sostre de la unitat monetària. Hem acabat la setmana amb el Tractat de Lisboa també firmat pel president polonès, Lech Kaczynski. El president de la República Txeca, Vaclav Klaus, està encerclat. El "suertudo" president Zapatero -així es defineix- dipositava la seva confiança a dirigir la presidència de l'entrada en vigor del Tractat. Però el suecs, fent-se molt el suec, poden acabar aconseguint l'entrada en vigor durant la seva presidència. I l'elecció d'un president de la Unió Europea per un mandat de dos anys i mig. Tot pot canviar en molt poc temps. Després he estat tres dies a Madrid.

pirates

Ja fa una setmana i mitja del segrest del vaixell de pesca de tonyina en aigües internacionals davant de Somàlia. Del segrest de l'Alakrana el que s'ha dit poc és que ha estat perpetrat pels mateixos pirates altament professionals que van segrestar un vaixell alemany durant més de tres mesos. L'alliberament va costar. Els despatxos de Londres ja han començat els primers contactes. Així són els pirates d'avui: uns segresten en alta mar -els satèl·lits americans els tenen retratats fins i tot el colors del calçotets- i uns altres negocien des de Londres. Estats fallits...i clavegueres de tirada planetària.

N-II

He llegit els comentaris irats, emprenyats, cabrejats...dels lectors en l'edició digital del Diari de Girona a algunes notícies referides a la N-II que han sortit aquesta setmana. Per exemple: "El desdoblament de la N-II a Medinyà està en fase d'expropiacions i no té data d'inici. Les obres es van adjudicar el març i no han començat encara, tot i que les empreses confien a posar-s'hi a finals d'any". Sí, les obres tenien un període d'execució de 20 mesos que començava a comptar el mes de març i encara no han començat i les expropiacions estan pendents. He notat una gran ira cap als polítics, com un tot. Fa anys que em dedico a estudiar les dades i a denunciar en el Parlament el gran incompliment del desdoblament de la N-II. Podria escriure pàgines i pàgines, parlar-ne estona llarga amb dades a la mà...però la paciència dels gironins sembla que queda sadollada amb comentaris a l'edició digital dels diaris. Sincerament, n'hi ha per tallar carreteres i emprendre mesures contundents. Fa uns anys es va crear una pàgina web d'afectats per la N-II. M'hi vaig posar en contacte i vaig anar a dinar amb un dels seus impulsors. Els vaig proposar mesures... però devien pensar que això "polititzava" la reclamació. I és clar que és política i pressupostos i diners! Que tots els afectats per la vergonya de la N-II deixin de renegar ferros i claus i emprenguin mesures contundents. Jo ja em posaré en l'última de les últimes files. Però no s'hi val a criticar "els polítics" com un tot sense separar el gra de la palla. Estoïcisme que llinda amb el masoquisme. I un panorama molt magre si no canviem les previsions pressupostàries. Els alts funcionaris de Foment diuen: "Però com es poden queixar aquest gironins si tenen les obres del TAV?". Això és no entendre res.

giverola

En el recorregut pels replecs del país, visita a la cala Giverola de Tossa de Mar. L'any 1987 i 1988 l'agrupació de professionals dels carters de Suïssa van impulsar un complex vacacional amb els diners d'una cooperativa. Molt centreeuropeu. Així va néixer Giverola. Potser avui no s'hauria fet, però s'ha de reconèixer que van fer el complex hoteler amb un pulcritud molt suïssa. Encara hi ha famílies de carters suïssos banyant-se en el càlid Mediterrani. Ens reben el Patrik -un suís enamorat de les comarques gironines- i la Marta Fàbregues. Després, visita a l'alcaldessa, Imma Colom (sempre hiperactiva i resolutiva) i passejada pels carrers de Tossa de Mar quan ja ha caigut el dia. Mossèn Joan Carreres i Pera ens fa entrar a la rectoria. Parlem de tot, del catecisme espanyol imposat a les escoles catalanes, de Mossèn Cinto i d'exorcisme... i del país que es vol espolsar tanta mediocritat (aquesta és la impressió que tinc després de parlar amb força gent en la vetllada dels Premis Prudenci Bertrana).