diumenge DIETARI

RAMON IGLESIAS dissabte Cost de la Devesa
Girona es gasta cada any 200.000 euros en el manteniment del parc urbà de la Devesa, a raó de 5.000 euros per hectàrea de plàtans. Es preguntaran si és molt o poc? En tot cas és el 30% del pressupost de l'àrea de Medi Natural del consistori, destinat íntegrament a garantir la supervivència dels ancians arbres. Des de fa dècades l'Ajuntament es gasta muntanyes diners en el seu manteniment. En paral·lel cada dia és més evident la desafecció dels ciutadans cap al seu històric parc. El pla d'usos de la Devesa que impulsa el consistori és, sens dubte, una magnífica oportunitat per seduir el ciutadà perquè deixi de donar l'esquena al parc urbà.

diumenge Avís per a navegants
Enrique Barata, fiscal de Medi Ambient de Girona fa una advertència que fora bo que alcaldes i càrrecs municipals en prenguessin nota. Diu que el nou codi penal possibilita condemnes de fins a dos anys de presó per a aquells càrrecs condemnats per un delicte urbanístic. Actualment la pena és d'inhabilitació. Però la reforma va molt més enllà: aquests càrrecs municipals no es podran despistar, ja que en el codi apareixerà la figura de prevaricació de comissió per omissió, que també pot acabar amb pena de presó si, arribat el cas, l'alcalde o el regidor no actuen davant una denúncia ciutadana d'un abocament il·legal o una construcció irregular.

dilluns Res a Vista Alegre
El secretari general d'Interior, Joan Boada, ha contestat l'Ajuntament de Girona: el 2012 quan la seu regional dels Mossos d'Esquadra es traslladi a Salt, la Generalitat desmantellarà les actuals dependències de Vista Alegre. El consistori pretenia que allà s'hi quedés una comissaria per a la ciutat però Boada diu que la ciutat ja en tindrà prou amb les dependències policials de 400 metres quadrats que s'estan habilitant a la nova seu de la Generalitat. La forma taxativa amb què Boada ha fet l'anunci fa pensar que el consistori de Girona ha perdut la batalla... llevat que d'aquí al 2012 no canviï la cúpula d'Interior i el seu criteri.
 
dimarts Ajuntament caòtic
El tinent d'alcalde de Figueres, Pere Caselles, diu que un estudi elaborat per l'empresa LTC Project, sobre els caòtics i medievals processos organitzatius de l'Ajuntament, no diu res de nou... res que no sabessin. Doncs dic jo que gastar-se 42.000 euros perquè t'expliquin el que ja saps és com a mínim de ximples. Suposo que Casellas vol dir que ho constataven, o ho patien, però que l'estudi descriu la patologia. El cas és que les 139 pàgines de l'estudi presenten un consistori que faria les delícies dels Germans Marx: pocs càrrecs intermedis amb polítics envaint àrees tècniques, relacions inexistents entre els diferents departaments... un caos, vaja! Diu Casellas que ell ja ho sap des de la seva anterior etapa de govern però que l'actual govern ho vol resoldre. Patapam! De nou la culpa la té Joan Armangué... o potser l'hauríem d'anomenar Lee Harvey Oswald? Al pobre exalcalde només falta que el situïn, el novembre de 1963, damunt un magatzem de llibres de Dallas. El culpen de tot o de quasi tot, quan en realitat l'actual govern ha superat l'equador de la legislatura amb uns resultats de gestió i treball més aviat paupèrrims.

dimecres Beure merda
Ja hem aconseguit beure aigua de mar i molt aviat brindarem amb aigua provinent de les depuradores. Els científics de l'ICRA asseguren que en poc temps aconseguiran que, una vegada processades, les aigües negres tinguin totes les garanties sanitàries per ser consumides en casos d'emergència nacional. És fonamental que la ciència busqui solucions per fer front a un futur que ens anuncien sec. La ciència busca solucions als problemes generats per la societat del dispendi que, pel seu mal cap, acabarà bevent merda.
 
dijous FOGASA no oblida
Fogasa reclama 1.200.000 euros a J. Espona. És per un deute que té amb el Fons de Garantia Salarial de quan la Fundació J. Espona era la propietària d'una fàbrica tèxtil a Sant Joan de les Abadesses i va haver de fer severs reajustaments de plantilla. La tèxtil J. Espona de Sant Joan va tancar fa dos anys, ara amb el nom de Tèxtil Abadesses. El 1997 els treballadors havien canviat el nom després de quedar-se el negoci perquè la propietat, que era la fundació, volia tancar la indústria, que es va convertir en una de les primeres víctimes del Made in Xina.
Fogasa no oblida, però realment recupera?

divendres Millor els morts
Josep Pla preferia parlar dels palafrugellencs morts. Escriure sobre els veïns vius és temerari. Si els deixes bé, alguns t'acusaran de bavós; si els deixes malament, no cal dir-ho; però no hi ha res pitjor que oblidar aquells que exigeixen catifes vermelles. La bibliotecària Inés Padrosa té més d'un miler d'empordanesos vius i contents, i uns quants milers més cabrejats. I algun d'aquests, emprenyat com una mona esquizofrènica. Aquests últims són els que no surten en el Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà que ha fet Padrosa. Creuen haver fet mèrits suficients com per formar part del patriciat empordanès. M'expliquen que aquest Qui és qui? a la figuerenca ha omplert de franctiradors les finestres dels obviats o oblidats per la bibliotecària.
I això a Figueres és terrorífic. La capital empordanesa és, en realitat, la capital de la mala passada. És una ciutat on tothom parla malament de tothom i on l'esport preferit dels seus ciutadans és treure els draps bruts dels altres. El captaire parloteja contra l'alcalde i l'alcalde, contra el captaire. Desconec les qualitats i objectius del treball compilatori, però s'ha de reconèixer que Padrosa els té quadrats. Personalment m'hauria decantat per biografiar els morts, que no compren llibres, però com a mínim no es vengen.