encreuament de camins a la ciutat de figueres

JOSEP MARIA BERNILS Estan en una avançada fase de construcció els treballs de la nova via del ferrocarril a l'entorn de la població de Figueres, que passarà per la banda est del terme municipal de Vilafant i per un tram de la zona oest del de Figueres, camí de la Jonquera. A la vegada, es mantindrà l'actual traçat de la via centenària que passa per la banda est de Figueres, camí de Portbou. Així hi haurà, actualment, dos recorreguts ferroviaris en el seu terme municipal, fet que motivarà que, conjuntament amb les actuals carreteres, Figueres sigui una població molt ben dotada, tant en vials de tren com d'automòbils.
El ferrocarril va arribar a Figueres el 1877. Quant a les carreteres s'esmenten des del segle dotze, encara que molt abans ja hi havia camins de trànsit a la llavors petita vila.
Els historiadors indiquen que per aquestes terres hi passaren els romans que les colonitzaren. Hi havia una via de comunicació dita Roma-Tarraco que corria al llarg de la costa del Mediterrani i discorria pels voltants de Figueres, flanquejant la muntanyeta que hi ha a la banda de ponent. Els historiadors consideren que, tot seguit, el camí entrava en el pla i passava per l'indret on avui hi ha els barris de la part est de la població i el camí de Sant Pau de la Calçada, lloc on s'hi va trobar un paviment de lloses de pedra.
Els romans s'implantaren a les planes baixes contra la regla general dels pobles antics que ho feien a les altures, per tal de defensar-se en cas d'atacs. Així trobem que aquests romans van fundar un poblament que denominaren Juncària, (zona de joncs), coneguda actualment com l'Aigueta, per ser un lloc d'antics aiguamolls. D'aquesta estada es van trobar les restes d'una estela funerària que avui es troba al Museu de l'Empordà.
Aquest camí va deixar d'usar-se quan la població de Figueres va formar-se en el monticle on hi ha l'actual temple parroquial de Sant Pere. La carretera es va desviar des de prop de Pont de Molins i en la Carta Pobla de Figueres, de l'any 1267, ja figura emplaçada al peu d'aquell nucli urbà, la qual seria el camí reial i la futura N-II. Encara devia mantenir-se la vella carretera romana, però sense activitat. En un document de 1491 es parla d'un camí anomenat de la Calçada, a la zona de Sant Pau, i el 1578 en una propietat privada en aquest camí vell.
El 1361 el rei Pere el Cerimoniós va autoritzar a la Universitat de Figueres l'aplicació de l'impost del pontazgo destinat a la reparació i conservació d'aquest camí reial. Es torna a parlar d'aquesta carretera nacional en el Tractat dels Pirineus, el 1659, quan es va revaloritzar el camí ral per convertir-se en l'únic camí de França per tal de poder ser vigilat i controlat en el seu pas fronterer. El seu pas es marcava dins el nucli urbà del primitiu recinte urbà de Figueres, que aleshores ja s'havia eixamplat cap al carrer Ampla. En el seu allargament encara hi hagueren posteriors petites modificacions per traspassar diverses finques privades, com el convent de frares franciscans que hi havia al final d'aquest carrer de la Jonquera.
Unes altres carreteres importants per a la comarca foren les de Figueres a Roses, a Besalú i a Portbou, que es van incloure en el Pla General de Carreteres de Catalunya del 1849. Anteriorment hi havia alguns trams diferents per comunicar-se amb aquestes poblacions, amb traçats tortuosos i estrets. El 29 de setembre d'aquest any el pla de carreteres de Catalunya fou supervisat per una junta amb els quatre delegats de les províncies presidits pel capità general de Catalunya. Del centre de Figueres es van fer sortir les esmentades carreteres que convergien en el lloc de la placeta baixa de la Rambla.
Hi havia una carretera dita de Besalú-Figueres-Roses que va passar a anomenar-se només Figueres-Roses mentre que el tram de Figueres-Besalú es va integrar a la del Portús-Figueres, formant part de l'Eix Pirinenc. El tram de Figueres a Roses estava format per dues carreteres, que sortien de la part baixa de la Rambla. Una passava per una part del carrer Nou, de la Rutlla, dita camí que va al Joc de la Rutlla, i a Vilatenim per la Calçada dels Monjos, Cabanes, Vilanova de la Muga i Castelló. L'altra passava també per la part Nou i seguia pel de Castelló, Méndez Núñez, Pompeu Fabra i travessava l'actual estació per continuar pel passeig del Cementiri.
El tram de carretera de Figueres a Besalú tenia dos vials. Un molt secundari i poc emprat, que passava pel carrer de Besalú, el d'en Pep, el passeig Nou i els carrers d'Avinyonet i de les Pedreres. L'altre sortia de la placeta baixa de la Rambla, passava pel carrer de Vilafant, la Via Emporitana, els Camp dels Enginyers fins a Vilafant, on continuava amb moltes giragonses cap a Besalú. El traçat de la nova carretera es va el 1835 però no fou aprovada fins al 1849, fent-la sortir del carrer de Lasauca, que s'havia cobert de la riera. Les obres van durar molt anys i el 1878 encara no estava acabada del tot.
La carretera de Portbou, Figueres i Corçà després es va convertir en la carretera medieval d'Espolla i Llançà. A Figueres passava pels carrers de la Calçada dels Monjos i Narcís Soler. Tenia un lloc de parada que era la Font del Soc, un pas que fou suprimit el 1870.
El 1976 es va inaugurar la nova carretera de Figueres a Llançà, que sortia de la plaça del President Terradelles, i quedava així suprimit el primitiu de la zona de l'Aigueta. Altres carreteres de menor consideració són les de Figueres a Llers, que es perllonga fins a Albanyà, amb una variant al santuari de la Salut de Terrades. Abans tenia una variació a la zona dels Arcs del Castell, que anava fins a Palau Surroca. La de Figueres al Far que sortia de l'antiga carretera de Figueres a Castelló, al lloc on hi ha el cementiri i la de Figueres a Verges, que s'inicia al pont del Príncep fins a Corçà de la Bisbal i que en una part segueix el traçat de l'antic camí romà que menava a Empúries. Quant al nou traçat de l'autopista cal dir que el 23 de setembre del 1974 fou inaugurat el tram entre Girona Nord i Figueres Sud amb un peatge de 40 pessetes i el 14 de juliol del 1875, el sector de Figueres nord fins a la Jonquera. El ferrocarril, ja s'ha esmentat que va arribar a Figueres el 1877. Aleshores tota aquella zona era òrfena d'edificacions i només hi creuava la carretera de Roses que passava pel camí del Cementiri i que calgué canviar de lloc, tal com és ara. Tot seguit es començà a formar el nou barri d'aquella zona, fins llavors orfe d'edificacions.